Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

12 d'abril de 2010
0 comentaris

FAVARA DE LA RIBERA

     Municipi situat en la falda del vessant nord de la serra de Corbera. La superfície del terme és molt muntanyosa, amb un xicotet sector al nord-oest que s’endinsa en la planura litoral del delta del riu Xúquer, i on trobem marjals. Les altituds principals són: Els Germanells, amb 589 metres; i la Ratlla, amb 625. A principis del segle XX tenia uns 700 habitants, però paulatinament ha anat progressant, actualment té més de 2.000 h. La parròquia té per titular Sant Antoni Abat i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Castell. 
     Poble prabablement posterior a la fundació del Regne de València, no se l’anomena al Llibre del Repartiment, ni figura en cap document de l’època. Més tard apareix com una pertinença de Corbera. Els comissaris apostòlics, Antoni de Calcena i Antoni Ramires de Haro, en 1534, el van desmembrar de Cullera, de la qual depenia, que pertanyia a la Valldigna. Tenia aleshores onze cases de cristians nous i se l’anomenà Favara de la Vall d”Alfandech. El rector d’Alcudiola, que era monjo del Monestir cistercenc de la Valldigna celebrava la segona missa els diumenges i dies de festa. Quedà deshabitat amb l’expulsió dels moriscos en 1609, i es repoblà el 10 de juny de 1611 per carta atorgada per Carles de Borja i Centelles, que tenia aleshores el senyoriu.
     Els llibres de les Visites Pastorals, que es troben a l’Arxiu Parroquial, aporten dades que donen a conéixer la situació religiosa d’aquesta població durant els segles XVII, XVIII i XIX. En 1760 era senyor del lloc Miquel Escrivà i Faus, comte de Ròtova, que féu possible la construcció de l’actual temple, que va ser beneït pel vicari, P. Maties Císcar, el 16 de novembre de 1760. L’arquebisbe Andreu Maioral Alonso de Mella, segle XVIII, regalà a la parròquia una relíquia de la Vera Creu a la qual es professa gran devoció. En 1769 el Prelat de la Diòcesi inicià els tràmits per tal d’exonerar els monjos del Monestior de l’atenció pastoral de Favara i dels pobles de la Valldigna, gestió que trigà trezte anys a fer-se realitat. L’arquebisbe Francesc Fabián i Fuero el 3 de gener de 1783 donà compliment a la sentència, per la qual les esmentades parròquies se separen del Monestir i se’ls concedeix assistència parroquial segons deia el concili de Trento. El primer pàrroc que tingué Favara fou Vicent Igualde.
     El poblat de l’Alcudiola desaparegué quan l’expulsió dels moriscos en 1609. Avui dia es conserven encara restes de la seua església dedicada a Sant Llorenç.

SOLFÓNICA SAN ISIDRO 15M
08.07.2012 | 5.29
Bon dia i bona hora
19.06.2012 | 9.35
FRONTERERS (V)
11.08.2014 | 5.55

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.