Entre molts, aquest manifest que ahir es va llegir a Girona, em sembla especialment innovador.
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:”027PrimaSans BT”;
mso-font-alt:Verdana;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:”DejaVu Sans”;
panose-1:2 11 6 3 3 8 4 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-419418369 -771688961 168042537 0 511 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”,”serif”;
mso-fareast-font-family:”DejaVu Sans”;
mso-font-kerning:.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:#00FF;}
p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-unhide:no;
mso-style-link:”Texto independiente Car”;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”,”serif”;
mso-fareast-font-family:”DejaVu Sans”;
mso-font-kerning:.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:#00FF;}
span.TextoindependienteCar
{mso-style-name:”Texto independiente Car”;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-unhide:no;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:”Texto independiente”;
mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:”DejaVu Sans”,”sans-serif”;
mso-fareast-font-family:”DejaVu Sans”;
mso-font-kerning:.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:#00FF;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
El 25 de març de
1911, una vaga de treballadores a la Triangle Shirtwaist Company de Nova York,
acaba en tragèdia. Es declara un foc. 146 dones, la majoria joves immigrants
moren davant les portes que els empresaris havien tancat.
No, no ens hem
equivocat amb la data. La crema de la fàbrica que dóna origen al mite no tingué
lloc un 8 de març. La història sovint serveix per confondre i per amagar la
veritat. Perquè avui no celebrem la passivitat femenina a l’hora d’afrontar la
mort. El moviment feminista domesticat pel capitalisme oculta que el 8 de març
de 1917 (23 de febrer en el calendari ortodox) fou la data en què milers
de dones russes inicien el primer motí de subsistències, culminat en revolta,
que donarà lloc a la Revolució Russa i capgirarà les bases del sistema
econòmic. No celebrem, doncs, la resignació femenina davant una mort lenta i
dolorosa, fruit de la lògica capitalista, sinó la capacitat combativa, capaç de
capgirar les bases d’un ordre social injust i donar un tomb a la història. Al
darrera els mites, sovint hi ha continguts subversius amagats que en dates com
aquestes hem de reivindicar.
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:”027PrimaSans BT”;
mso-font-alt:Verdana;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:”DejaVu Sans”;
panose-1:2 11 6 3 3 8 4 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-419418369 -771688961 168042537 0 511 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”,”serif”;
mso-fareast-font-family:”DejaVu Sans”;
mso-font-kerning:.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:#00FF;}
p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-unhide:no;
mso-style-link:”Texto independiente Car”;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:none;
mso-hyphenate:none;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”,”serif”;
mso-fareast-font-family:”DejaVu Sans”;
mso-font-kerning:.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:#00FF;}
span.TextoindependienteCar
{mso-style-name:”Texto independiente Car”;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-unhide:no;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:”Texto independiente”;
mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:”DejaVu Sans”,”sans-serif”;
mso-fareast-font-family:”DejaVu Sans”;
mso-font-kerning:.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:#00FF;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:595.25pt 841.85pt;
margin:2.0cm 2.0cm 2.0cm 2.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;
mso-footnote-position:beneath-text;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
Tanmateix, la
mort de les dones de Nova York ens serveix com una potent metàfora, que com
tota llicència poètica ens serveix per il·lustrar un fet terrible. Avui, ara i
aquí moltes dones es cremen diàriament dins un sistema productiu amb
portes tancades, només capaç de fer servir la flexibilitat per utilitzar les
persones com una mercaderia més.
Com
a dones, vivim temps difícils. En nom d’una crisi de la qual en no som
responsables, se’ns empeny vers una existència subalterna i subsidiària.
Aquesta remodelació del sistema econòmic coneguda com a recessió implica fer
pagar als més febles la pèrdua de beneficis dels més forts. El problema, a més,
és que l’època anterior als acomiadaments d’avui fou la falsa prosperitat
d’ahir, en el sí d’un irracional consumisme que ens portava a dilapidar
inútilment el nostre temps per enriquir els nostres bancs i empresaris, i
estalviar impostos a les grans fortunes. Una falsa prosperitat de la qual les
dones treballadores no van veure ni una engruna, més enllà d’efímeres
satisfaccions materials i un deteriorament de la nostra salut per un ritme
impossible de sostenir.
En aquests
darrers anys s’ha parlat molt de violència contra les dones. I és veritat
que hi ha pocs crims tan abominables com els comesos per persones pròximes, i
motivats per condicionar o trencar la nostra llibertat. Tanmateix, en aquests
temps ningú no parla d’un altre genocidi silenciós. Les dones de classe
treballadora viuen deu anys menys que les dels barris benestants. No és això un
assassinat en massa? Hi ha cap llei que permeti tractar-nos com a persones de
primera classe? La veritable violència és l’estructural i sistèmica. I si hi ha
una llei per prevenir una violència, cal il·legalitzar l’extrema riquesa, causa
de la desigualtat responsable de la pobresa, i repartir equitativament i amb
justícia els recursos col·lectius.
Els temps han canviat, sens dubte. A
l’occident laic, disposem d’una igualtat teòrica en drets civils. Malauradament
res no semblem haver avançat en el camp dels drets socials. A la pràctica no
tenim dret al treball digne, ni a l’habitatge digne, ni al temps lliure digne.
La llibertat és una entel·lèquia sense formació, cultura, espai, treball, temps
i recursos, ni per suposat, sense dignitat. I això no és possible en un sistema
econòmic fonamentat en l’explotació i la hipocresia. Reclamem, per tant, que
sigui el sistema econòmic qui se sotmeti a les nostres necessitats, i no com
fins ara. De la mateixa manera, el temps, més enllà de la conciliació, esdevé
un dret irrenunciable. Aquí s’oculta que els tan vituperats revolucionaris
bolivarians han imposat per llei la jornada màxima de 30 hores setmanals. En
part, per repartir la feina i acabar amb la desocupació, en part pel dret dels
ciutadans a gaudir d’un temps propi inalienable. Aquí no hem de ser menys
L’accés al
treball en igualtat de condicions havia d’ésser una eina alliberadora, segons
el feminisme burgès. El treball, des de l’actual sistema capitalista no és sinó
l’alienació individual fonamentada en la submissió col·lectiva. Una eina
d’opressió que no serveix per al benestar de la societat, com hauria de ser,
sinó per a l’acumulació dels recursos en poques mans. El treball, a més,
reflecteix a escala un imaginari col·lectiu que ubica les dones en posició
subalterna. Els sostres de vidre, l’assetjament a la feina, la intimidació,
continuen essent una realitat que no mereix més que paraules pels nostres responsables
polítics, i estudis pels nostres acadèmics. Sense un canvi a fons que trenqui
amb una concepció jeràrquica de les condicions humanes, tot avenç continuarà
essent fràgil i precari.
Al llarg de
molts anys, el feminisme de la segona meitat del segle XX va reclamar la
propietat plena del propi cos, arrabassada als individus que afirmaven actuar
en nom de presumptes divinitats. S’entenia que això implicava el dret a
l’avortament lliure i gratuït. Han passat els anys i la realitat va més enllà
d’una llei encara restrictiva, i on cada vegada més ultraconservadors del genuí
estil nord-americà es van desinhibint en la seva croada contra el dret a
decidir de les dones. Avui, en canvi, la propietat plena del cos implica gaudir
del dret a una maternitat, avui condicionada per un sistema laboral salvatge,
on l’embaràs esdevé una causa d’acomiadament, un factor per romandre en la
desocupació, una hipoteca en la promoció professional. El dret al propi cos
implica el dret a l’avortament, … i el dret a la maternitat! Ningú no diu que
molts empresaris obliguen les dones a avortar. No al terrorisme patronal!
Finalment, volem
fer un recordatori per a les dones de Gaza. I les volem recordar perquè
pateixen una doble discriminació: la discriminació d’una societat patriarcal i
dominada per una religió que les sotmet i la discriminació exercida per l’estat
d’Israel que amb l’ocupació i la política d’apartheid les humilia i les
assassina diàriament. Volem fer un recordatori per aquestes dones perquè
malgrat la situació que viuen ens aporten cada dia una lliçó de lluita i de
dignitat, d’esperança i de resistència.
Avui, ara i aquí
continua vigent aquell poema de Maria Mercè Marçal
“A
l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de
classe baixa i nació oprimida.
I
el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. “
Que la crisi la
paguin els rics
Per les 30 hores
Dret a
l’avortament!
Dret a la
maternitat!
No al terrorisme
patronal
No al terrorisme
religiós
Ni bisbes, ni
mullahs, sinó dones en llibertat!
Per una societat
amb llibertat, igualtat i solidaritat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!