Situat entre la serra de Xiva i el Pla de Quart. La superfície del terme és bastant plana, amb suaus ondulacions que s’eleven entre els 200 i els 400 metres d’alçària. Hi ha alguns monticles com el Portet de Sant Roc, amb 270 metres. Al nord-oest, en el sector que penetra al terme de Xiva, conegut com la Manga, es troben altures elevades: Bastos, amb 576 metres; Alt de los Mojones, amb 426; i la Cumbre, amb 391. Travessen el terme diversos barrancs: Cuchillo, Pedriza, Cañadafría, Peñarroya, Hondo, Grande i el de Xiva, que el travessa d’oest a est. Té estació el ferrocarril València-Madrid. Actualment té uns 7.500 habitants. La vila està edificada sobre terreny pla, encara que té una xicoteta elevació on es troba situada l’església parroquial dedicada a Sant Lluc Evangelista, pertany a l’Arxiprestat de la “Foia dfe Bunyol”.
En 1864 es trobà ens roturar uns camps de la partida de Safa el famós tresor compost per uin gran nombre de monedes i objectes d’indumentària d’or i plata de l’època ibèrica i romana. L’actual població és d’origen musulmà. El rei Jaume I la va donar a Pere Corneli i més tard a Eiximenis Peres d’Arenós i a l’orde de Montesa. Després de l’expulsió dels moriscos perdé importància i passà a ser un annex de Riba-roja. Fou poblada per Cristòfol Mercader, a la vegada que iniciava una època de progrés. Dins del seu terme es troba el Centre d ‘Orientació d’Universitats Laborals, també al sector est del terme mateix s’ha creat el nou municipi de Loriguilla.
La seua crstiandat és molt antiga. L’Arquebisbe Sant Joan de Ribera, davant l’estat runós en què es trobava el temple, dispongué en 1574 que s’eixamplara i es reedificara, constava aleshores de 25 cases de cristians vells i 50 de moriscos. En el segle XVIII tenia encara poca població. En un document de 1336 consta que es desmembrà de la parròquia de Xiva. L’arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva l’anomenà Gestelcamp i la constituí en rectoria de moriscos. El seu actual temple és un dels més monumentals de la diòcesi. Es va començar la construcció en 1731 i s’acabà en 1760; el campanar s’acabà en 1779 i la façana es féu de 1779 a 1784. Sobre la porta està la imatge de Sant Lluc, que és el titular, i els apòstols Sant Pere i Sant Pau, als costats, en uns bonics templets. Els frescos de la cúpula, amb paisatges de la vida de Sant Lluc, són de Planes i les petxines de la cùpula són de Collado. El presbiteri és obra de Vicent Esteve. Hi ha una ermita on es venera, la patrona, la Mare de Déu de la Soledat, a qui es professa gran devoció, a qui se celebren festes, igual que a la Mare cde Déu del Rosari, a l’Ecce Homo, a la Mare de Déu de la Cova Santa i al Perpetu Socors.
… o canal l’ou diuen cheste, no saben ni la toponímia del país