Després d’uns dies d’estada a casa i pensant, segons m’havia dit Toni de L’Hostal (nét) per correu electrònic, que no haguera tingut ahir la visita a casa que em feren un grup d’amics (alguns pertanyents a blocaires soparistes), divendres vaig rebre un correu en què se’m deia (per part d’Adrià, de Banyeres de Mariola, a mi i a tota la resta d’amics) que podrien passar-se per casa el dia següent. I així fou, però tardet (perquè així aprofitaven per a una altra jornada de treball dels grup d’amics dels blocs soparistes) i no hi havia millor dia que el de la celebració del 800 aniversari del naixement del nostre estimat Rei Jaume I.
Cap a les 10h00 rebí una telefonada de l’Adrià en què se’m deia que vindrien a mitjan vesprada. Ell, com després ens deia al seu bloc, aprofitaria el matí per escoltar a la Catedral de València el Cor i, de pas, saludar el cardenal (blaüra) i els camps, consellers, etc. A les 19h00 havien quedat a L’Olleria per trobar-se i ja enfilar cap a Benicolet.
Arribaren en tres tongades: ja se sap que la família reial viatja sempre en diversos cotxes, avions, etc. i els blocaires soparistes ni són més ni són menys. En el primer cotxe arribaren Adrià, Toni, Jordi i Pep (ara he sabut per l’Adrià que són bessons). Arribaren cap a les 8h00. En el segon els amics Pep, Joan i Vicent. I finalment, després de passar per Bocairent, Sergi Gómez.
La trobada fou entretinguda, intercanviàrem opinions sobre allò diví i humà, i els vaig explicar amb pèls i senyals com han estat aquests darrers 15 dies en la meua vida: sobretot l’estada a l’hospital i la incomoditat d’haver d’estar gran part dels temps “pixant” per allò que m’hagueren de sondar tres vegades, com sabreu qui seguiu el bloc.
Tot haguera estat complet si els haguera pogut acompanyar al sopar a Llutxent. Però no m’hi vaig atrevir perquè encara estic convalescent i prenc molts medicaments. Però ja hem quedat (sense data) que la pròxima no puc fallar.
Comentàrem per quin motiu la malaltia del trencament del menisc s’anomena “MALALTIA DE LES BEATES”, però no ho vaig a explicar ací, qui vulga saber-ho… que s’òbriga un bloc i demane l’admissió al grup de Blocaires Soparistes (el nom està patentat per Sergi (Can Carrasca)… i un cop siga admés/a ja se li podran explicar moltes i ben “substancioses” (per allò dels sopars) coses. I així, després d’haver passat unes hores amb un grup d’amics que, si alguna cosa fem, és saber buscar el costat positiu de les coses i estimar el nostre país, la nostra cultura, la nostra terra, etc., arribà l’hora del comiat. Aquest tingué lloc al carrer, amb presència de Kira (la meua gosseta) i amb unes fotografies davall la senyera que, atenent la petició del Sergi, havia desplegat i onejava en un balcó de casa.
PD: Sols vull afegir que penjaré una fotografia de l’esdeveniment només en dispose, que torne a agrair la visita (alguns hagueren de fer més de 80 km i no condueixen), que lamente no haver pogut acompanyar-vos en el sopar de treball (blocaires) i que en tenim un de pendent a Benicolet i/o molt propet. Bon dia.
NO HI HA RES MÉS… PERÒ LES COSES D’INTERNET TENEN AÇÒ I MÉS SI NO TENS CONNEXIÓ ADEQUADA (ADSL)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La maltia que només tenen cinc persones en el món: John, Paul, George, Ringo… i l’Àngel Canet! La llàstima és qu’al final no va ser vesita sorpresa ni te vam fer ronda, perô bé…
Per cert, allò de la papiroflèxia estomacal ‘ixa que tens (o com es diga) es mereix un post.