Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Abril de 1912 ens du a la memòria Roc Chabàs Llorens, destacat historiador mort el dia 20. Celebrem el primer centenari del seu decés. D´altra banda, el tercer aniversari del gran compositor musical d´Algemesí Joan Bte. Cabanilles Barberà, mort el 29 d´abril de 1712.
Roc Chabàs és un veritable revolucionari quant al mètode de la investigació històrica, que podríem anomenar forma positiva. Això vol dir basant-se únicament en l´examen dels documents, fonts, en tots els seus aspectes, històrics, filològics, diplomàtics, etc., amb enorme esperit crític. Creà escola, tant en l´arxivística eclesiàstica com en la metodologia històrica en general, arribant a exercir veritable influència en la historiografia de la nostra regió. Nasqué a Dénia en 1844, i mor a la mateixa ciutat alacantina en mil nou-cents dotze. Nomenat en 1882 canonge arxiver de la Catedral de València, dedicà tota la seua vida a la catalogació de l´arxiu, que llavors estava prou abandonat. La seua producció investigadora abasta uns cent vint títols. Com és lògic, no podem ressenyar-los tots ací, destacant els més significatius:
Historia de Denia, dels seus primers anys. Los mozárabes valencianos, acabat en 1876. Génesis del Derecho Foral Valenciano, de 1902 . El sepulcro romano de Severina, 1880. Episcopologio Levantino, 1909. Fundà les revistes El Archivo i El Archivo Levantino. Preparà edicions crítiques dels nostres clàssics, Sermons de Sant. Vicent, entre d´altres. L´Espill de les dones, de Jaume Roig, de 1905, meresqué el següent elogi de Menéndez Pelayo: «la publicació més important que fins al 
dia de hui s´ha fet d´un text poètic català».
Cronista oficial d´Alacant, membre de l´Acadèmia de la Història, iniciador dels Congressos de la Corona d´Aragó, les 
seues tertúlies eren famoses a la ciutat, on participaven les més destacades figures de l´època. Promocionà les visites científiques a Morella, Xàtiva i a altres ciutats històriques del País. La seua figura omple tota una època. Té un carrer dedicat junt al seu domicili, molt a prop de la Mare de Déu. I un monument envoltat de vegetació en un tranquil racó dels Vivers. 
Quant a Joan Bte. Josep Cabanilles i Barberà (Algemesí 1644-1712), ens trobem igualment en el tercer centenari de la seua mort, el 29 d´abril. Segons el gran especialista de la música religiosa valenciana Josep Climent Barber, Cabanilles és el major dels compositors del Regne. I un dels més representatius de l´àmbit musical de l´il·lustre segle XVII.
Molt jove guanyà la plaça d´organista de la Seu i comença així una enorme producció, en què va apareguent el germe de la nova forma musical: la sonata, que ha marcat una època.
La Diputació de Barcelona, posseïdora de quasi tots els manuscrits de Cabanilles, ha publicat quatre volums de composicions orgàniques preparats per mossèn Higini Anglès. Tot i que el compositor d´Algemesí coneix perfectament les escoles italiana i francesa, la seua obra és netament espanyola i en la tradició barroca de la terra. Tientos, batalles, tocates, passacarrers, jácaras, són els títols, així anomenats en aquesta fecunda època. La seua obra vocal polifònica és nombrosa, moltes voltes policoral. Algunes composicions a 13 veus, com la famosa Ah de la regió celeste. Ha presagiat els registres que usa Bach en la seua «Passió segons S. Mateu». El modernisme de Cabanilles és tan gran que se´ns fa difícil admetre´l, si no és perquè posseïm els manuscrits eixits de les seues mans.
Celebrem amb racional entusiasme, sobretot a la Seu i en Algemesí, per eixos genis compatriotes nostres.