Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Una foto d’aixòtoca.cat i un article d’Eugeni S. Reig
Publicat en els números 457 i 458 del setmanari El Punt (edició del País Valencià)
¿Chiringuito?
Aquest estiu Canal 9 ens ha oferit el programa d’humor Socarrats, un
programa amb escenes humorístiques molt gracioses, ben dirigit i ben
interpretat. Enhorabona. Però com la felicitat no és mai completa, hem
hagut de patir, per desgràcia, l’ús i abús de la paraula castellana
chiringuito, emprada desenes de vegades en les escenes de programa en
qüestió. Per a denominar l’establiment més o menys provisional i més
aïna xicotet, situat en una platja i fet amb fusta i altres materials
efímers, a on es venen cerveses, refrescs, entrepans, llaminadures,
etc., els valencians sempre hem usat la paraula barracó, que és un
diminutiu de barraca com guitarró ho és de guitarra, barró de barra o
botifarró de botifarra. La paraula barracó, amb el significat
especificat, és molt coneguda i usada a la ciutat de València i comarca
de l’Horta. ¿Com és possible que un programa televisiu fet precisament
a València ignore la paraula que hem usat sempre i encara usem i adopte
un castellanisme que no té cap tradició entre nosaltres? Ho trobe
inexplicable, francament.
La paraula chiringuito, en castellà, també s’usa per a denominar un
negoci financer fraudulent, una tramoia muntada per a estafar diners a
la gent amb trampes i trucs arterosos. Per a denominar els muntatges
d’aquest tipus els valencians sempre hem usat la paraula paradeta
(pronunciada ‘paraeta’, amb caiguda de la d intervocàlica)
Seria magnífic si els nostres mitjans de comunicació audiovisuals no
ens feriren més els timpans amb el castellanisme cru i innecessari
chiringuito i usaren les paraules i expressions que ha creat l’enginy
del nostre poble. Si tenim solucions pròpies, no cal que anem enlloc a
buscar-ne de forasteres, ¡usem les nostres!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!