La solidaritat és l’arrel del compromís humà. Se’ns parla que l’individualisme i la competitivitat són els elements principals de la cultura dominant i el motor que impulsa la gent a lluitar per tal de sobreviure. Ens volen convéncer que aqueixes són les claus per tal d’obrir-se pas en la vida. L’individualisme agressiu, egòlatra i competitiu és fomentat certament per la nostra cultura ambient. L’eriquit esdevé el model a seguir i els desitjos de la major part de la gent.
A pesar d’això, afirmem no solament que la solidaritat és necessària, sinó que existeix realment. Seria impensable la vida humana sense aqueix fons de solidaritat. La vida seria insuportable si no existira aqueix sentiment de compassió i de proximitat cap a la resta.
La solidaritat brolla del sentiment d’humanitat, de saber-nos semblants, convençuts que el món ha de ser de tots. Solidaritat és anar agafats del braç, acompassat el pas, per tal d’arribar tots i a la vegada a la mateixa meta. Solidaritat és viure això que tot home-dona és el meu germà-a i rebutjar el principi que “l’home és un llop per a l’home”; i escopir al sistenma de vida dominant que ens afila els ullals des de xiquets per tal d’entrar en la llei de la selva. (seguirà)