Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
10 de gener de 2010
0 comentaris
“Tarancon, el cardenal de la llibertat”, per Josep-Miquel Bausset
Ja feia dies que us volia penjar l’article del monjo de Montserrat, JOsep Miquel Bausset, aparegut a El País el passat 17 de desembre. A continuació us el deixe.
I també us adjunte el Full Dominical. Avui l’Església celebra la festivitat de Sant Egidi
Tarancon, el cardenal
de la llibertat
Fa 15 anys de la mort d’una figura que
va respectar el pluralisme i la diversitat
JOSEP MIQUEL BAUSSET (El País)
El 28 de novembre passat es
van complir 15 anys de la
mort a València del cardenal
Tarancon, el cardenal
del Concili i de la Transició. Tota la
seua vida va estar guiada pel desig
de reconciliació entre les dues Espanyes,
enfrontades per la Guerra
Civil.Vicent Enrique i Tarancon va
ser un home que, emportat per
l’Evangeli, va esdevenir signe de
comunió i de pau al si de l’Església
i, també, a l’Estat espanyol durant
els anys difícils de la Transició.
Tarancon va ser un bisbe que
mai no es va casar amb un partit
polític, sinó que, defensant la independència
entre l’Església i l’Estat,
va saber respectar el pluralisme i la
diversitat d’opcions polítiques i
mantindre’s per damunt dels partits,
sense afavorir-ne cap. Encara
més: quan, a l’època la Transició,
es va intentar fer un partit
democristià amb el suport dels bisbes,
Tarancon es va negar a participar
en aquesta operació i, fins i tot,
la va desaconsellar. Tarancon no va
voler mai que l’Església s’identificara
amb una única opció política.
Com recordava el bisbe Echarren
(Saó, monogràfic, maig 2007),
“el cardenal Tarancon havia aprés
a valorar els ambients i les actituds
de respecte, de diàleg intraeclesial i
amb el món amb els qui pensaven
de diferent manera, buscant una Església
neutral des de punt de vista
polític.Una Església sense agressivitat,
sense odis ni animadversions,
basada en la aconfessionalitat de
les institucions civils i en l’acompliment
de les lleis”.
Tarancon, segons el bisbe Echarren,
volia “una Església que, en
l’àmbit de la Conferència Episcopal,
fóra realment dialogant, respectuosa,
incapaç de desqualificar els
adversaris, generosa, comprensiva”.
I, a més, com a fruit de la independència
de l’Església i l’Estat, Tarancon
defensava que els polítics havien
“de tindre en compte el bé
comú, el bé de tota la població, perquè
la fe no es pot imposar a través
de lleis”. És per això que es va acusar
Tarancon d’estar a prop del
PSOE. Però mai no va donar suport
al PSOE ni a cap partit confessional,
perquè el cardenal valencià
volia la independència de l’Església
respecte del poder polític. Home de
gran intel·ligència, Tarancon sabia
que hi havia cristians en tots els partits.
No sols en els de dreta! Per
això el cardenal Tarancon va saber
escoltar tothom i dialogar amb tothom,
i no va voler “apadrinar” un
partit democristià! És així, precisament,
com va portar l’Església espanyola
del nacionalcatolicisme a
la renovació del Vaticà II.
El mateix bisbe Ramón Echarren
(a diferència del que passava
en els temps del cardenal Tarancon)
denunciava recentment l’actitud
de l’Església actual d’elaborar
“un discurs i una estratègia de
polarització amb l’Estat, buscant
que es legisle, no d’acord amb la
recerca del bé comú, sinó d’acord
amb el Magisteri eclesiàstic” .
Vicent Enrique i Tarancon va
ser, per damunt de tot, un home de
consens i de diàleg, profundament
respectuós amb el pluralisme de
l’Església i de l’Estat, un home que
valorava la diversitat i les diferències
no com un perill, sinó com un
element que enriquia la societat i
l’Església.
Comdeia el P. Martín Patino, és
una llàstima que actualment l’Església
haja abandonat l’esperit
“taranconià”. I és també una
llàstima que la Generalitat Valenciana
no haja mostrat gens de sensibilitat
a l’hora de recordar i homenatjar
com es mereixia el cardenal
Tarancon al llarg de l’any centenari
del seu naixement.
En el llibre Vicent Enrique i Tarancon.
Un cardenal per a la llibertat,
coordinat per Jordi Bort i editat
per l’Ajuntament de Borriana i
l’Agrupació Borrianenca de Cultura,
hi ha un article del P. Josep M.
Soler, abat de Montserrat, que defineix
el cardenal Tarancon com
“una veu que encara parla”. Crec
que el missatge i l’esperit que guià
la vida del cardenal valencià és ben
actual, i que la seua veu i el seu
esperit encara poden guiar i il·luminar
avui la renovació de l’Església i
les relacions amb l’Estat, sense crispacions,
sense radicalismes, sense
enfrontaments estèrils, des de la
concòrdia i el diàleg. Com va fer el
cardenal de Borriana! Un cardenal
que, com Jesús de Natzaret, beneïa
i mai no condemnava, pel fet que
l’Evangeli sempre mostra la
misericòrdia d’un Déu que acull i
estima tothom.
Josep Miquel Bausset és monjo de
Montserrat.
Montserrat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!