Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

Sant Josep de l’Énova

Serpentejant al voltant de la “Lloma del Baladre”,el Pujol i la muntanya Valenta es troben
dos pobles units per l’antic caseriu Abad i el llogaret de Sanz: Manuel i l’Ènova. És en aquest lloc on el caminant descobreix l’ermita de sant Josep, cor d’aquell petit poblat la
població del qual rondava els 190 habitants, segons el Nomenclàtor de D. José Sanchis Sivera, pvre.

L’ermita es troba entre la muntanya i la nova línia de ferrocarril València-La Encina, al costat de la plaça de Sants. Un ancià descansa, assegut en un banc, a l’ombra del Patriarca, protegit dels raigs del sol per l’ermita. A la part lateral dels contraforts s’aixequen cap al cel, sustentant la coberta de teules a dues aigües i custodiant les finestres que il·luminen l’interior. La façana és sòbria amb la seva porta decorada
amb claus, l’òcul o finestra de forma circular i la fornícula on es venera la imatge de sant Josep. La cornisa barroca sustenta l’espadanya amb la campana sant Josep fosa en 1987, quan va ser restaurat l’edifici. Corona l’ermita la creu i penell de ferro.

Amb la mirada dels llibres, el viatger recorda la descripció escrita per Luis B.Lluch Garín en “Ermites i paisatges de València “, penetrant en el seu interior. Després de la missa dominical, l’articulista de Las Provincias, va entrar al lloc i va saludar al rector D. José Pérez Barrés, qui li va indicar com feia cinquanta anys els veïns van sufragar l’ermita. I ell va anotar els sants exposats a veneració: sant Josep en el retaule, la imatge del Sagrat Cor i dos quadres de la Mare dfe Déu del Pilar i de la “patrona dels valencians”.

Lectura: Tobies 1, 16-17

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.