En la creació Déu va constituir l’home en rei de tota la seua obra; tot per al seu control i regal. Una autèntica maravilla. Açò, tanmateix, s’ha alterat a través dels segles per la malícia de l’ésser humà.
Convé no perdre de vista que el treball és una capacitat humana per al bé de la persona i de la societat; amb el treball produïm els béns necessaris per a la vida. Però el treball no existeix. Existeixen persones amb capacitat de treballar
Dimensió objectiva i subjectiva del treball
La doctrina social de l’Església, sobretot Joan Pau II, han parlat, distingint la dimensió “objectiva” i “subjectiva” del treball. La dimensió “objectiva és la tècnica, els instruments de treball, la maquinària, la tecnologia, la forma d’organitzar el treball. També el producte del treball, els béns, els serveis, com fabricar sabates, etc. Lògicament aquesta dimensió del treball té molta importància, un gran valor, perquè transforma les matèries per tal que siguen útils a l’ésser humà i així respon a les seues necessitats.
La dimensió “subjectiva” del treball es refereix a la persona que treballa, com el subjecte principal. Per tal que el treball ens ajude a créixer humanament, com a persona i part de la societat, calen dues condicions: (segueix)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!