Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ahir faltà el nostre amic Adrià, de Banyeres de Mariola. Quan et passa un fet així (a la família, pares i germà, sobretot) et quedes desolat, sense saber què fer, per què t’ha passat, etc. I els seus amics ens quedem com una miqueta orfes perquè ja, almenys en aquesta vida, no tindrem l’ocasió de xarrar, ni dinar, ni riure, ni… més amb ell. Per això sols m’ix un mot avui: Adrià.

I des d’aquesta humil aportació, dir-vos que sempre el tindré present (primer per l’amistat que ens unia) i segon, perquè tinc un Àngel Custodi a la façana de casa, dissenyat i pintat en rajoletes per l’Adrià.

Sempre estaràs present també en CdC, amic.