Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

15 d'agost de 2014
0 comentaris

SOM FAMÍLIA (article publicat al Llibre de les Festes Patronals del meu poble)

Els Drets Fonamentals de les persones estan arreplegats en la Declaració del 10 de desembre de 1948, promulgada per les Nacions Unides. Drets bàsics, a la vida, a la llibertat de consciència, a la inviolabilitat del domicili, a la propietat necessària, a l’accés a la jurisdicció, a la participació democràtica al govern, a l’alimentació, a l’aigua potable, al treball, a l’habitatge, a no emigrar i a emigrar, a l’educació, a la sanitat, a un sistema de pensions… De tal manera que no podrà anomenar-se Estat de Dret aquell que no garantesca o minve aqueixos drets. Els seus governants no tindran legitimitat democràtica, seran tirans dels seus pobles. I un Estat que avui no tinga els mitjans necessaris per tal que els seus pobladors els gaudesquen, ni tan sols hauria d’existir per molta mitologia històrica en què vulga emparar-se…

El que de fet passa és que a l’hora de plasmar aqueixos Drets Bàsics en lleis, s’estableixen almenys tres categories de persones, encara que es pregone la igualtat davant la llei. Estan en primer lloc, els ciutadans, titulars de tots els drets reconeguts en les seues Constitucions. Després, els emigrants amb papers, que no en tenen algun. I, darrerament els que ni tan sols tenen documentació, sotmesos a iniqües normes, menyspreats o reduïts a una condició de gairebé persones. I què dir dels apàtrides, situats en una espècie del llimbs jurídic?

Però hi ha els que aparentment van més lluny i prediquen que hi ha éssers no humans que també són persones, fent especial èmfasi en els nostres parents biològics més pròxims, els primats. Desitgen que els reconesquem també Drets Fonamentals. A un nivell més ampli i més senzill, estan aqueixos amants dels animals que contínuament parlen d’aqueixos suposats drets que segons ells posseeixen. La pregunta és senzilla.

Poden els animals ser subjectes de Drets? Dret i Deure van fermament units. Solament els éssers humans podem ser persones, doncs podem exigir drets i tenim obligacions, ètiques i jurídiques. El que sí que tenim els éssers humans és deures amb els animals, per a començar el de no maltractar-los, ni abusar-ne. Malauradament, cometem severs atacs contra ells, contra els altres éssers, contra el nostre planeta. El desenvolupament compulsiu del capitalisme està reduint dràsticament la biodiversitat, accelerant el canvi climàtic, contaminant l’atmosfera, l’aigua i la terra. Incomplim el nostre deure bàsic ecològic: reconèixer els límits que ens imposa la nostra pertinença a aqueixa Família més ampla que és la de tots els éssers de la natura. Aquest incompliment d’aqueix Deure fonamental és, a la vegada, una violació greu del dret de les generacions futures a habitar un planeta on es puga viure.

Pot haver éssers humans que no siguen persones? L’esclavitud fou durant segles l’expressió clara d’aquesta possibilitat. Eren propietat dels seus amos, igual que els animals o les coses. Els excessos inhumans del neocapitalisme estan fent ressorgir formes de semi esclavitud: jornades prolongades de treball a canvi de miserables sous que no els permeten eixir de la pobresa. Però, és en el terreny de la tecnologia mèdica i de l’enginyeria genètica on s’està plantejant el problema, sobretot en les etapes finals i inicials de la vida. Les contundents respostes antigues s’han tornat obscures. S’ha arribat a un quasi consens per tal d’assenyalar l’electroencefalograma pla com la prova que el procés inexorable de la vida humana cap a la mort ha acabat: ja no hi ha persona, sinó cadàver. En canvi, la discussió segueix encrespant pel que fa als inicis. Per què no pot ser vàlid el mateix criteri: solament quan comença a haver ones cerebrals en el fetus podem estar segurs que el procés d’hominització ha culminat? El criteri racional no pot ser imposat per una minoria il.luminada en un sentit o en l’altre. Cosa que no vol dir que la majoria tinga, pel simple fet de ser-ho, raó. Un debat constructiu i seré s’imposa si volem avançar en la troballa de criteris ètics al servei de la persona, de totes.

En el segle XX i el que duem del XXI, hem avançat els humans en dues coses: en el nostre poder de destruir i de crear i en la consciència que els Drets Humans corresponen a totes les persones. Ens cal aprendre que quant més poder s’acumula, més responsabilitat adquirim. Tenim límits i Deures que no podem defugir.

Els creients tenim o hem de tenir clar i viure que som una Família, formem una fraternitat, derivada de tenir un Pare-Mare comú. I que la primera exigència ètica està formulada fa molts segles amb una pregunta: què n’ has fet del teu germà?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.