Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Adela Cortina expressa molt clarament que això no és possible: “És una forma de vida que fa pràcticament impossible la solidaritat. Quan hi ha una forma de vida en què el que dóna la felicitat és anar de compres, perquè la gent ja no va a comprar això o allò, sinó de compres (“shopping”) com un fi en ell mateix, que el del costat tinga o no tinga, o s’estiga morint de fam, és que ni es considera. El consumisme ha explulsat la solidaritat.”

Mentre aquesta mentalitat consumista domine l’imaginari col.lectiu, em sembla destinat al fracàs qualsevol intent d’aconseguir aqueix altre món possible com el que tanta gent estem somiant.

La solidaritat, etimològicament, té origen en un terme de Llei “IN SOLIDUM” que significa que jo em faig responsable dels deutes de qui em sent solidari, si aquest no pot pagar-los…

Solament sentint el dolor de l’altre com a propi, implicant-me en el seu alleujament, puc ser solidari de veritat. És l’actitud de l'”òbol de la vídua” de l’Evangeli, és l’actitud de qui és capaç de donar fins el que necessita per tal que altres puguen viure. És l´única actitud que canvia les coses i ens encamina a un altre model de societat.