Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 d'octubre de 2021
0 comentaris

Fi de la pandèmia… i ara què?

La pandèmia ha sigut una veu d’alarma del que vérem que podia succeir, però mai ens ho havíem pres seriosament, mai havíem viscut una situació semblant. El mateix podria tornar a passar-nos en breu amb els efectes del canvi climàtic. Segons Bill Gates, el canvi climàtic podria matar 5 vegades més persones que el Covid-19. Aquest virus ens ha col.locat en l’espill de la realitat. Ens ha mostrat com som, ens ha permés prendre’ns el pols sobre quin nivell de democràcia tenim, on són els nostres interessos de veritat, si el que més importa és el diner o les persones. La pandèmia ens ha demostrat, al nostre pesar, que tots necessitem de tots, ho vulguem o no. Ens ha fet experimentar un sentiment compartit de vulnerabilitat. No som capaços de controlar-lo tot. Davant aquestes circumstàncies estem indefensos , inclús tenint diner i poder… Potser aquesta evidència podria suposar un instant de lucidesa, des del qual poder començar a rectificar algunes coses. Què fer?

Cal plantejar a nivell personal que hem aprés de la nostra experiència i què podríem corregir en la nostra forma de viure, al nostre nivell.

Per una altra part, hauríem d’arribar a establir “grans contractes socials” (avanços, acords irrenunciables, en matèria social, política, econòmica…

Malgrat tot, és vital adonar-nos que l’actitud ciutadana, la seua força reivindicativa, té més poder del que ens pot paréixer. Cal organitzar i desenvulupar aquest tipus de dinàmiques reivindicatives perquè no es queden en mers rebomboris de carrer. Cal articular associacions locals (marees, col.lectius de lluita mediambiental, projectes alternatius al funcionament capitalista) que es mostren socialment i demostren que hi ha una altra forma de fer les coses. No estem donant el canvi que necessitem a sistema, tal vegada perquè potser tampoc ho desitgem realment. Sols es pretén que dins del sistema millore la nostra situació, es corrreguisquen els nostres problemes, atenguen les meues necessitats. cal tenir en compte que el capitalismes s’ha convertit en un fenomen antropològic. Hem nascut amb ell i ens hem criat, educat, format en ell… és difícil plantejar situacions o alternatives fora d’ell.

L’ELIANA
14.02.2010 | 12.51
Reflexions (i II)
04.03.2016 | 5.38

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.