Ascendint des de l’avinguda de Sant Antoni s’endinsa en la urbanització dedicada al Sant AnacortA. Les estacions, els xiprers i una frondosa vegetació acompanyen a qui troba al dalt de tot l’ermitori amb la casa de l’ermità adossada i el garrofer centenari.
El temple citat pel sacerdot Josep Sanchis Sivera data del segle XVII, amb elements gòtics, acull el caminant en la seua ampla façana blanca de doble frontó i espadanya rematada per frontó triangular i creu de ferro i campana amb l’epígraf: Donada per la Germandat Llauradors i Ramaders, Llombai, Any 1961.
La mirada descendeix i troba la porta de mig punt custodiada per la finestra abocinada i sengles fanals de ferro, les dues darreres estacions del Calvari i cinc grades. A aquests elements se suma els xicotets rajoles de ceràmica representant el titular i informant del lloc L’Interior fou descrit per Luis B. Lluch Garín: “a lo largo de la nave se alienan las capellas laterales entre pilastras que sostenen un senzillo cornisamiento de orden dórico. La bóveda es de cañón, con lunetos. En las capellas vi las imágenes de Sant Roc, Santa Margarita de Càssia, l’Àngel Custodi, Sant Bernat, Sant Nicolau, Santa Teresa i Sant Josep, y en el altar major con bóveda de arista, estaba Sant Antoni Abat y un frontón en cuyo centro figuraba un lienzo de la Mare de Déu del Rosari, patrona del poble.
Lectura: Mateu 19, 16-30
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!