Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de febrer de 2012
0 comentaris

ROCAFORT (HORTA)

     Situat en la comarca de l’Horta, al nord-oest de la ciutat de València. El seu terme es presenta estret i allargat entre els termes de Godella, al sud-oest, i València, al nord-oest. El poble divideix el terme en dues parts. La que segueix al nord-oest està composta de pujols suaus, les altituds dels quals mai no arriben als 100 metres, on els conreus són de secà, substituïts avui dia per urbanitzacions de descans i d’estiu; en el sud-oest el terme és pla i està format per conreus de regadiu, amb aigua procedent de la Sèquia de Montcada. L’economia de Rocafort descansa en l’agricultura, la indústria i els serveis que es presten en els complexos estiuencs. Entre les urbanitzacions cal destacar la de Santa Bàrbara i la del Club Espanyol de Tennis. Posseeix unes pedreres de pedra i de marbre, avui dia extingides, que serviren per a la construcció dels edificis més emblemàtics de la ciutat de València. Actualment Rocafort té més de 6.000 habitants. El poble es troba, a l’esquerra de la ribera de la Sèquia de Montcada, edificat sobre una roca, de la qual agafa el nom.

     El terme fou habitat en l’Edat del Neolític pels vestigis arqueològics trobats d’aquella època, també de la partida de l’Horteta s’han trobat vestigis d’un aqüeducte romà. L’origen actual de Rocafort cal trobar-lo després de la fundació del Regne pel rei Jaume I. Pertanyé a Francesc Gemella; després a la seua filla Andrea i darrerament a Mateu Llançol, passà finalment a Francesc Malet. El 1508 tenia el senyoriu Cristòfol Muñoz de Funes, i finalment Pasqual Julià.

     El 1434 s’establí en aquest indret un convent de religiosos agustins, dedicat a Sant Sebastià. Com el poble no tenia església, els fidels acudien a Montcada per tal d’acomplir amb els deures religiosos; en edificar els frares l’església s’encarregaren d’administrar els sacraments, tret del baptisme i el matrimoni. Després de la supressió dels ordes religiosos el 1835 l’edifici conventual fou cedit a l’Ajuntament; i l’església per a parròquia, amb l’adovocació que ja tenia, i es creà canònicament el 1902. Del convent agustí avui dia destaquen el claustre format per 16 arcades i 20 columnes i una galeria superior també de 12 arcades sostingudes per pilastes. L’eixample de la població amb la construcció de les urbanitzaciopns féu que el 28 de juny de 1977 es creara la parròquia de Santa Bàrbara, verge i màrtir.

Unes cosetes
18.03.2010 | 8.39
INDEPENDÈNCIA (malgrat tot)
11.06.2006 | 6.35
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.