Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     El terme fou habitat en l’Edat del Neolític pels vestigis arqueològics trobats d’aquella època, també de la partida de l’Horteta s’han trobat vestigis d’un aqüeducte romà. L’origen actual de Rocafort cal trobar-lo després de la fundació del Regne pel rei Jaume I. Pertanyé a Francesc Gemella; després a la seua filla Andrea i darrerament a Mateu Llançol, passà finalment a Francesc Malet. El 1508 tenia el senyoriu Cristòfol Muñoz de Funes, i finalment Pasqual Julià.

     El 1434 s’establí en aquest indret un convent de religiosos agustins, dedicat a Sant Sebastià. Com el poble no tenia església, els fidels acudien a Montcada per tal d’acomplir amb els deures religiosos; en edificar els frares l’església s’encarregaren d’administrar els sacraments, tret del baptisme i el matrimoni. Després de la supressió dels ordes religiosos el 1835 l’edifici conventual fou cedit a l’Ajuntament; i l’església per a parròquia, amb l’adovocació que ja tenia, i es creà canònicament el 1902. Del convent agustí avui dia destaquen el claustre format per 16 arcades i 20 columnes i una galeria superior també de 12 arcades sostingudes per pilastes. L’eixample de la població amb la construcció de les urbanitzaciopns féu que el 28 de juny de 1977 es creara la parròquia de Santa Bàrbara, verge i màrtir.