Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

4 de maig de 2009
4 comentaris

De llibres i lletres (i Pot de Plom)

Santa Mònica i Sant Paulí

Festa del Crist a Montitxelvo

Com us deia en un anterior post, aquest cap de setmana prometia. I així ha estat. Tot començava dijous que, en acabar el curset cap a les 21h00, no pguérem fer acte de presència a la Basílica de Sant Jaume Apòstol d’Algemesí per tal d’escoltar el concert de l’Escolania de Montserrat. Ens haguérem de conformar amb un entrepà Ontinyent i la projecció de “La clase”, pel.lícula rodada a partir del llibre del mateix nom. Haig de dir que no m’acabà d’omplir. No sé si perquè coneixa el llibre o perquè, com visc cada dia la tasca de l’ensenyament, n’esperava més. O potser allò que em conten al film ja m’ho conec. Trobe que sí descriu situacions que es donen a les aules avui dia. Però no totes les situacions. En aquest cas m’atrevesc a afirmar que la realitat sí supera la ficció. De tota manera cal visionar-la si teniu l’ocasió.
 

Divendres continuà amb la Nit Temàtica al voltant de Màrius Serra a Ca les Senyoretes. Tinguérem l’ocasió de compartir taula amb Màrius i la seua família. I ja després vingué el joc dels enigmes. Ací teniu el que explica Sergi Gómez. No cal més.  
 
I ahir diumenge vam poder assistir a l’actuació de Pot de Plom (Xavi Castillo) a l’Olleria. Ens representà Històries medievals de Reis i Bufons. Dues hores a l’escenari sense cap altre acompanyament que la geu, el cos i uns poquets objectes. Però quines dues hores de riure. La recreació de Carlos Fabra és immillorable. I no cal dir quan fa la cara de Francisco Camps i tot el joc dels “trajes” de Milano. Vam riure de valent. També tinguérem ocasió de saludar amics, coneguts de l’Olleria. Anàrem amb Dani, d’Otos, i allí ja ens trobàrem amb TdH i Toni (nosal3), tots dos de l’Alcúdia. Xerràrem un poquet i ja, en acabar la representació, cap a les 20h40 tornàrem cap a casa. 

I del llibre que us vull escriure avui és Aquelles sotanes ràncies, de Ramon Besora, amb pròleg de Mn Josep Dalmau. Ramon Besora actua de notari i ens explica 25 moments de com té lloc l’arribada i la no-aplicació del Concili Vaticà II a l’Església (concretament a terres catalanes). I podem veure com clarament el Concili Vaticà II quedà molt lluny d’haver-se fet realitat. I no cal preguntar-se massa per quin motiu: el papa Benet XVI és l’exemple més ranci d’aquestes sotanes. Són 25 històries, basades en la realitat, sobre la no-aplicació d’aquest Concili. I sols calen dos exemples: mai no ha existit la participació real dels laics ni la col.legialitat dels bisbes amb el Papa. Açò no vol dir que no hi haja hagut i hi ha sacerdots, bisbes, religiosos, religioses i laics que sí es creuen el Concili i el duen a la pràctica (amb cada vegada més “entrebancs”).

I açò és tot (de moment)
 

Reflexions en veu alta
25.01.2006 | 7.31
A General
DIJOUS SANT’14
17.04.2014 | 8.33

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ja saps Àngel que passa en el que te el cul llogat……
    Tenim tants llocs que acudir, que finalment es tenim que perdre alguna cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.