Aquest matí a l’hora de classe amb el "meu" grup estimat de 1r B de l’Ausiàs March de Gandia -recorde que és alumnat de batxillerat-, parlava de la normalització i normativització de la nostra llengua. Estem treballant la Renaixença i cal, al meu entendre, que sàpien com va anar tot açò. I perquè distingiren clarament entre normalització i normativització d’una llengua, els he parlat de "codi" i "codificar" -té molta relació-. La sorpresa ha estat quan l’alumne Carlos Antonio Puig Mengual -dic el seu nom perquè m’ho ha permés- ha dit que codificar una llengua és el que es fa amb Digital+: contractar aquest servei i disposar de la targeta de client. Així pots veure tot el que d’altra forma t’hi arribaria codificat. Bé, és cert, el que us conte ha tingut lloc com us ho dic. En fi, ja duc molts anys en açò d’ensenyar al que no sap i espere que Déu i sant Pere m’ho tinguen en compte en arribar a l’altre món.
Bé, seguirem si hi ha més novetats al voltant de la Renaixença…
Bona vesprada… des de Benicolet
P.D.: Com que no havia dit res del Barça, ENHORABONA!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per què la normalització de la llengua pròpia, sembla que siga en general en codificat, amb mitjans escassos, mentre la castellanització sembla que siga en obert i no li manquen mitjans..
De veritat, igual el Carlos Antonio té raó. La nostra normalització és codificada… i no ho havia "captat". Gràcies per donar-me la idea. Demà ho comentaré a classe.
Des d’un poblet xicotet
Àngel