Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de juliol de 2011
2 comentaris

PAIPORTA

     Dedique aquest apunt a Josep Lluís Bausset. Paiporta és el poble on va nàixer encara que el considerem de l’Alcúdia.

  
  Municipi de la comarca de l’Horta Sud del PV. El seu terme és pràcticament pla. El barranc de Torrent travessa la població i la divideix en dues parts. Quasi tot el terme està dedicat al conreu, predomina el taronger. Des de molt antic, igual que la resta de l’Horta de València, hi ha hagut unes normatives per al reg. Es conserven Ordenances de Regs, redactades el 1732, inspirades en altres més antigues. A partir del segle XX començà a experimentar la industrialització de la població. La incipient indústria de la fusta s’ha anat incrementant notablement, en l’actualitat hi ha un gran polígon industrial que comprén el ram de la fusta: ebenisteria, mobles, xapes, taulers, emmmagatzematge, així com fàbriques de joguines i de teixits. Paiporta ha experimetat un gran corrent immigratori que ha dut a créixer notablement la seua població. Actualment té uns 22.000 habitants.


     L’any 1238, el rei Jaume I donà l’alqueria de Cotelles a Arnau Llach, on poc després s’assentà el poble que en un principi s’anomenà Sant Jordi. El 1364 ostenta el senyoriu Pere Boïl d’Arenós, que era senyor de Manises. El 1447 passà el senyoriu a Genís Ferrer i el 1494 passà a ser patrimoni de Pere Joaquim Pons. Després l’heretà Gaspar Ladrón de Payàs. El 1741 era propietat del marqués de Valdecarzana, fins l’abolició dels senyorius en les Corts de Cadis el 1814. 

     En un principi Paiporta depengué d’Alfafar, en l’arranjament parroquial de 1902 fou constituïda ern parròquia. El seu titular és Sant Jordi. L’actual temple parroquial s’inaugurà el 1754 i el seu estil arquitectónic és de transició entre el barroc i el neoclàssic. El notable creixement demogràfic ha fet que el 12 de juliol del 1968 s’hagen creat les parroquies de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu i Sant Ramon Nonat. 
     El casc urbà està dividit en dues part pel barranc de Torrent. En el costat dret es construí el 1595 el convent de sant Joaquim i santa Anna, sobre l’antiga ermita del mateix nom. L’erigiren els religiosos agustins. L’esmentat convent, que era molt espaiós, es va renovar el segle XVIII. L’església es va acabar de construir el 1726. Després de la desamortització dels béns eclesiàstics el 1838 l’edifici fou derruït. Al voltant de l’esmenmtat convent s’havia format un barri anomenat antigament amb el nom de Cases Noves de Torrent, que es va agregar al municipi de Paiporta el 18 de julio del 1841.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.