Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

On no hi ha capital, no mana mariner (1)

Un de cada cinc dòlars del deute li’l devem al FMI i al BM. Per als que tinguen nocions d’història són massa conegudes les pràctiques d’aquestes institucions als països on han operat fins al moment, si no, que li ho pregunten a Amèrica Llatina, a l’Àfrica Subsahariana, al Magrib, als països del Sud-est Asiàtic i a tots els anomenats tercer món que, durant les darreres dècades, viuen desagnats per un procés creixent d’acumulació de deute, mentre paguen per ell al primer món set vegades més del que reben en concepte d’ajuda al desenvolupament.
 
El FMI i el BM, per tal de cobrar amb garanties, el que fan és introduir al país un agent de cobrament capaç de transformar l’especulació privada en deute públic, i això ho fan des de la seua fundació. Per a això aconsegueixen la connivència de determinats polítics, és el que ha passat a Grècia i en el mateix camí estan l’estat espanyol, Portugal, Itàlia… I ara cal respondre a aquest dubtós deute amb la suor dels contribuents i, el que és més atractiu per als inversos, amb la riquesa nacional que el propi govern s’ha encarregat de comprometre com a aval. 

Actualment el capital es mou en préstecs a nivell mundial de 1.000 bilions de dòlars, mentre que la producció anual del planeta és de 57 bilions. Aquesta abismal diferència és la que explica la causa de l’endeutament al món. Aquesta causa no rau en el dèficit fiscal, sinó en la necessitat que tan sols 1.600 grans inversos tenen de sobreexplotar aquest capital.

En les darreres dècades, econòmicament parlant, hem construït un món que no sols és injust sinó absurd, tanmateix sembla que cal fer tot el possible per tal que no caiga. Així, sense anar més lluny, tan sols fa tres anys que Grècia rescatà els Bancs amb 70.000 milions d’euros per tal d’evitar desastres més grans. I ara cal rescatar (ja s’ha fet) el sector financer, novament amb els diners dels impostos dels ciutadans. Mentrestant, ull!, el 50% del diner que es mou al món ho fa a través de compra d’accions creades en paradisos fiscals per tal d’evadir impostos i per tal de tenir el total anonimat dels seus propietaris. 

Solament a Grècia operen més de 4.000 entitats no nacionals (offshore) i en els deu darrers anys s’han fundat al món més d’un milió d’aquestes empreses, inventades pels especuladors anglosaxons. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.