Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
4 d'abril de 2009
0 comentaris
El CAMP DE MIRRA
SAnta Alegria i Sant Isidor
TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ DE LA VALL D’ALBAIDA A LLUTXENT
4a INTERCOMARCAL CABOTISTA A L’OLLERIA
Situat a la conca alta del riu Vinalopó, en el sector nord de la Vall de Biar. El terme s’allarga de nord-oest a sud-oest, i la supefície és plana al centre i muntanyosa als extrems. La serra de l’Àguila s’alça per l’extrem nord-oest, i arriba als 982 metres d’alcària en el turó del mateix nom. Altres altures importants són: Alta de la Zafra, amb 889 metres; lloma del Carrascal, amb 942; de nord-oest a sud-oest travessa el riu Vinalopó, i fa de límit amb Biar en part del seu recorregut. El poble està situat en terreny pla, a la ribera dreta del riu, proper al seu llit, al peu del mont on s’alça l’ermita de Sant Bertomeu, que es troba a 865 metres d’alçària, des d’on es divisa una esplèndida panoràmica. La superfície cultivada ocupa quasi la meitat del terme. La major part és secà, on es conreen cereals, oliveres i vinya, que s’envia a Villena per a l’obtenció de vi i alcohols; les terres de regadiu reben les aigües mitjançant les séquies de Dalt i Baix, procedent del riu Vinalopó. A inicis del segle XX tenia quasi 1.000 habitants, i comença a partir d’aquesta data a descendre paulatinament a causa de l’emigracío a les problacions veïnes. La seua parròquia té per titular Sant Bertomeu Apòstol i pertany a l’Arxiprestat de Mariola.
A pesar de les restes ibèriques trobades al seu terme, el poble del Camp de Mirra té el seu origen al castell d’Almizrra, on, el 24 de març de 1244, es signaren les paus entre Jaume I el seu gendre l’infant Alfons, fill de Sant Ferran rei de Castella, el futur Alfons X el Savi. Pretenia el de Castella que se li donara Xàtiva per dot de la seua esposa Violant, al.legant que així ho havia promés el d’Aragó en donar-li en matrimoni la seua filla, a la qual cosa es negà el rei Jaume rebatemt els motius de tal pretensió. S’arribaren a trencar les negociacions, però els precs de la reina aconseguiren aplacar el seu pare el rei Conqueridor, que després de continuar les conversacions s’arribà a l’acord del tractat d’Almizrra, en què es fixaven els límits de les conquestes d’ambdós regnes. El rei Jaume renunciava a continuar conquerint les terres als moros, deixant plenament en aquesta tasca els castellans. De l’antiga població i castell, que foren testimonis d’aquest esdeveniment, no querda actualment vestigi algun. Aquest castell tingué alcalde real i depengué de la jurisdicció de Biar.
En un principi el Camp de Mirra depengué de Biar; de 1795 a 1836 pertanyé a Beneixama, passà després a la Canyada, de la qual se segregà en 1843, i es constituí en municipi independent. L’església va ser filial de la de Beneixama fins el 29 de desembre de 1953, en què va ser constituïda en parròquia independent. Celebra festes al patró i titular Sant Bertomeu Apòstol, Sants Abdó o SEnén i Sant Antoni de Padua del 24 al 26 d’agost.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!