Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
MANUEL
Vestigis arqueològics trobats del neolític i de l’edat del bronze mostren que estigué habitat en aquella època, igualment s’hi han trobat restes de ceràmica i la necròpolis de les Foies de temps dels romans. L’origen etimològic de MAHUEL és àrab, i significa “eixida o confluència d’aigües”. El 1467 ostentava el senyoriu d’aquest lloc Vicent Ferrer, oriünd de Xàtiva. El 1406 passà a dependre de Francesc Tallada, i el 1610, essent senyor territorial Lluís Castellar de Vilanova se li concedí carta de població amb cristians vells. El 1611 el monestir de Sant Miquel dels Reis atorgà carta pobla als pobladors der l’Abat i la Torreta, que el 1823 s’integrarien al municipi de Manuel.
Manuel es va desmembrar de l’Ènova i es constituí en parròquia el 1535, i se li afegiren els annexos de Sant Joan, la Torreta i la Faldeta. El temple actual començà a construir-se l’1 de maig de 1664, interrompuda la construcció, es donaren nous impulsos fins acabar-se el 21 de juliol de 1682. El seu estil és toscà i compta amb campanar i cúpula. Venera una taula de pintura amb la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que segons la tradició, es va trobar el 1247, és la patrona principal del poble. És copatró Sant Gil Abat, protector conttra la malatia del paludisme, a qui es venera en una ermita.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com saps el tinc al costat, i certament durant èpoques pareixia més d’allí que del meu poble. Sols un apunt, ara mateix ja no està dividida per la via del tren, ja que ha sigut passada per la part de baix d’Enova, i rodeja les dues poblacions, el que resta és l’estació, i el pas per on anava la via, que ara es parla de rehabilitar l’espai amb un part, o passeig que travese tot el poble, i que ajudaria en gran mesura a les comunicacions del poble.
El fet de la via i els trens que creuaven la població son un fet significatiu entre la gent del poble, que entre altres coses per cagar-se en algo ho feien en la renfe amb l’expressió “Me cague en la RENFE…” ja que no sols ha dividit el poble de gran mesura, sinó que amés ha segat vides per accidents.