Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
10 de novembre de 2010
0 comentaris
LLUTXENT
Municipi situat en la part nord-oest de la Vall d’Albaida, en una zona de transició cap a la comarca de la Safor. En la part septentrional penetren les darreres estribacions de la serra del Buscarró, d’on baixa el riu Pinet, amb altituds, com Escollán, amb 484 metres, la Lloma Llarga, amb 463; i el Moyal Bon, amb 451. En la part oriental s’alça la serra de Marxuquera, l’altitud màxima de la qual en el terme de Llutxent és el Puig Agut, amb 593 metres. El riu Pinet travessa el terme de nord a sud, i desemboca en el Vernissa. Els barrancs de la part occidental vessen les seues aigües al riu Albaida. L’aigua que abasteix les necessitats de la població procedeix de la font de Pinet, però existeixen altres fonts, com les de Rafel i Minyana. La població es troba en una fondalada i els seus carrers són pronunciats en moltes ocasions per tractar-se d’un vessant muntanyós. El seu aspecte urbà és relativament modern i ben curat, conserva alguns racons típics. Actualment té uns 2.500 habitants. La parròquia té per titular l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de la Vall d’Albaida.
Llutxent fou repoblat pel rei Jaume I en 1255 amb cristians vells i concedí la seua jurisducció al seu fill natural Pere Fernández d’Híjar. El 1726 aquests indrets foren escenari del combat entre els exèrcits cristià i àrab. Dos anys després el rei Pere I constituí la baronia de Llutxent formada pels pobles de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet. A mitjan segle XIV Olfo de Pròxita adquirí el senyoriu i el 1487 la baronia passà als Maça de Linaça i posteriorment als Lladró de Vilanova. En el cim del lloc anomenat Mont Sant esdevingué el miracle dels Corporals, en quedar-hi marcats els senyals de les formes consagrades, en un moment crític en atacar l’exèrcit àrab els cristians que estaven prenent part en la santa missa. El record de tal prodigi féu que el 1355 s’alçara una ermita, que després es va substituir per un ample temple que el segle XV es va encomanar als religiosos dominicans, que al costat mateix fundaren un convent, que s’anomenà de Corpus Christi, on residiren fins a la supressió dels ordes religiosos el 1835. La parròquia de Llutxent i les seues filials de Quatretonda, Benicolet i Pinet estigueren confiades als pares predicadors del Convent de Corpus Christi.
L’actual temple parroquial és espaiós, es construí en el solar de la primitiva església. S’hi troben diversos objectes de l’antic convent, entre els quals destaca una artística Vera Creu del segle XV. Propera a l’antic convent es troba l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació, construïda el 1772. Uns panells de ceràmics a les parets de la capella, construïts a Manises en el segle XVII, conten el miracle dels Corporals. El 24 de febrer de cada any se celebra l’aniversari del prodigi dels Corporals amb una gran pelegrinació.
Comparteix això:
Relacionats
MÉS SAÓ
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!