Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No hi ha dret que siguen sempre les dones les més castigades per la pobresa i pel pes de les lleis injustes.

No hi ha dret al silenci còmplice de tots els països que després parlen de promoció i de desenvolupament, però poques vegades fan arribar aqueixos beneficis a la vida concreta dels necessitats socials.

No hi ha dret que les religions, que estan fetes per allibrerar, se sumen amb tanta facilitat al punt de vista de l’opressor.

No hi ha dret que s’anomenen cristians els que posen pesos innecessaris a la vida i les consciències de la resta.

I si en volem més tenim el text de Lc 13, 10.17 en què Jesús sana una dona encorbada en dissabte amb aquell argument incontestable: “Qualsevol de vosaltres, no desnuga del pessebre el bou o l’ase el dia de precepte i el duu a abeurar? I aquesta que és filla d’Abraham, no calia soltar-la encara que fóra en dia de precepte? La gent de la llei és impacable, siga llei civil o religiosa perquè, amb freqüència, nia en el seu fons l’ànsia de poder. Per això s’acarnissa amb els més dèbils.