L’ésser humà és essencialment social: naix, es desenvolupa i madura en relació amb la resta. L’ésser humà és per natura un ésser social. Què vol dir açò? Que li calen els altres per tal de desenvolupar la seua vida de manera gratificant. Si falten les persones, la vida resulta monòtona, avorrida.
Tota persona té una sèrie de necessitats humanes: menjar, vestir, aprendre, divertir-se… Per tal de poder cobrir aquestes necessitats calen uns mitjans, unes organitzacions, unes estructures que facen viable aqueixos mitjans perquè cada u de nosaltres puguem cobrir aqueixes necessitats vitals. Així que vivim en una societat organitzada, millor o pitjor, amb major o menor grau de satisfacció o frustració.
Hi ha molts aspectes de la vida que són importants per a la bona marxa de la vida d’un poble, del veïnat, de l’ensenyament, de la salut, de la cultura, de l’oci, … de la vida ordinària i a més proporcionen moltes satisfaccions. Des d’ací es comprén la proliferació d’organitzacions tant locals, com comarcals i mundials, la missió de les quals és afavorir la vida dins de les comunitats humanes.
Quines són les característiques d’aquestes organitzacions?
Malgrat la importància de l’existència d’aquestes organitzacions, la realitat que vivim als nostres pobles és aquesta: contra el que pensen i diuen els pessimistes -per costum- cal assenyalar que existeixen moltes organitzacions de tot tipus, culturals, socials, recreatives, religioses, esportives, d’oci, etc.; que realitzen i poden seguir exercint un paper important en la marxa dels pobles; que hi ha persones que dediquen voluntàriament moltes hores a planificar i dur a cap activitats.
Les organitzacions que més proliferen són les que es dediquen al temps lliure, a l’oci, les esportives, on no hi haja cap responsabilitat ni finalitat de canviar l’ambient de treball, d’estudi, del poble o del barri sinó simplement ocupar de manera gratificant el temps lliure; i les menys freqüents i amb escassos socis són les que tenen com a projecte el canvi personal, social i polític.
En l’actualitat l’associacionisme està en baixa forma, ja que manquen de socis, moltes vegades es limiten a la junta directiva i les activitats que realitzen són esporàdiques i no tenen continuïtat. El diagnòstic és greu i es troba en l’UVI.
(seguirà)