Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
10 de novembre de 2009
0 comentaris
La nit més divertida de l’any
Fa temps que volia dir-hi la meua (al voltant dels fets de Pozuelo d’Alarcón). I ara que l’Alarcón li’n féu quatre al Real Madrit… m’he dit que havia arribat l’hora. Esperem que avui siguen eliminats pels herois de l’Alarcón.
“Ha estat la nit més divertida de l’any” és el que va dir un dels joves que prengueren part a la batalla campal esdevinguda a Pozuelo d’Alarcón a primers de setembre, batalla en què hi hagué 46 ferits i 22 detinguts, 10 policies resultaren ferits, es registraren 13 incendis, 18 joves foren atesos per intoxicació etílica, nombroses destrosses del mobiliari urbà, i com a traca final, fou cremat un cotxe patrulla de la PN i l’intent d’assalt de la comissaria de policia. Fins ací els fets.
Açò no és la guerra, sinó les conseqüències d’un botellot que reuní milers de joves de tota la comarca, i després de beure molt cal seguir celebrant i donant la nota per tal de fardar després d'”heroïcitats” que hem fet, i s’hi respirava un ambient d’eufòria ja que molts dels joves que participaren en els incidents els consideraven com “una victòria sobre la ‘pasma'”.
El botellot és un fet generalitzat a tot l’Estat, es dóna fins i tot als pobles. Els joves ho justifiquen dient que la beguda en bars i discoteques és molt cara i el seu pressupost d’oci és xicotet. Els joves que fan botellot no són sols de classe baixa, cada dia hi ha més joves amb una alta posició social.
A més el botellot és un fet per tal de reafirmar la identitat del grup, i moltes vegades lloc de comunicació amb la resta i lligar. També és un acte de rebel.lia, propi de la joventut.
Cal afirmar que no tots els joves són així, no podem generalitzar. “Hi ha de tot entre els xavals i entre els pares”, matisa un veterà professor de secundària, que valora els fets de Pozuelo com “un mode de passar l’estona i cercar emocions fortes, alguna cosa que contar als col.legues però sense un gran risc real perquè la policia saps que tampoc no et va a matar. És com un tancament, però amb guàrdies en lloc de bous”.
El que és divertit per a alguns joves és l’enfrontament violent com un joc sense riscos. Lorenzo Navarrete, degà del Col.legi de Politòlegs i Sociòlegs afirma: “Hi ha una confusió entre la vida real i la virtual. No es considera que el que u està fent siga real, sinó un joc”. I, per això, el concepte de responsabilitat queda molt diluït.
Allò més fàcil és tirar-li la culpa als joves, no tenen valors, solament pensen a divertir-se, són uns… És la millor manera d’eludir responsabilitats, i bon costum tirar la culpa a la resta.
Hi ha fallades i errors en els joves, en la societat, en els pares, en els educadors, en els polítics. Tots hem de reflexionar per tal de veure en quina mesura jo tinc alguna responsabilitat. Però més que cercar culpables, cal cercar solucions entre totes i tots.
La solució no és d’ordre públic, solucionable amb enduriments del codi penal, sancions, mà dura i vigilància. Us sona açò? Veritat que sí? Massa ens sona. I en alguna altra part encara els sona més. La solució vindrà d’una sèrie de circumstàncies en què totes i tots estem implicats per tal de solucionar el problema i oferir alternatives d’oci sa.
I els joves han de cercar amb els seus mitjans, esforços, associacions, una alternativa a la societat de consum en què estan -estem- immersos.
PD: Evidentment qui ha fet l’heroïcitat de guanyar al RM per 4-0 ha estat l’Alcorcón.
Comparteix això:
Relacionats
La conselleria de Cultura, Educació i Esport no ens ha de fer cas
A Sense categoria
Cinc o més raons per què jo també vull un Estat propi
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!