Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Cada segon diumenge de novembre, Benidorm es vesteix de festa en honor de la seua patrona, la Mare de Déu del Sofratge, una imatge trobada al segle XVIII entre les cendres d’un naufragi. 
Segons conta la tradició, la vesprada del 15 de març de 1740, arribà a Benidorm la notícia que a la seua badia hi havia una nau a la deriva. Després de pondre’s el sol, eixí Antoni Bayona amb la seu barca, acompanyat d’altres mariners, a buscar l’embarcació. Després de treballs i de dificultats durant tota la nit, i quan ja clarejava l’alba, pogueren arrastrar la nau fins a la platja de Benidorm. L’embarcació, que estava molt deteriorada per la seua antiguitat i pels anys de navegació, no tenia ni veles ni tripulació i només li quedava l’àncora, uns ferros i un tros de corda.
Va ser el Comissari Real de Marina a Alacant, qui ordenà al jutge Francesc Orts que obrira una investigació sobre el cas. En fer-se l’inventari de la nau, el notari Àlvar Llorca digué que a la part de fora de popa, hi havia una imatge de la Mare de Déu. 
El Comissari de Marina ordenà que la nau fóra venuda. Però el governador d’Alcoi va decidir que l’embarcació havia de ser cremada (per evitar un possible cas de pesta) malgrat l’oposició de les autoritats de Marina. El 4 d’abril es personà a Benidorm el capità José del Corral, amb l’ordre de desguassar la nau i cremar la fusta a la platja. L’ordre d’incendiar l’embarcació va ser executada entre els dies 4 i 5 d’abril. Cal dir que aquests fets de l’incendi estan documentats històricament, tal i com ho comprovà l’historiador Pere Mª Orts a l’Arxiu de Salamanca.
Conta la tradició que entre les restes de la nau incendiada, enmig de les cendres, uns xiquets trobaren intacta la imatge de la Mare de Déu, que al principi fou anomenada del Naufragi i que es convertí en patrona de Benidorm.
Des de l’abril del 1.740 fins als primers anys del segle XIX, la imatge va ser venerada en la capella de l’Hospital, una fundació de Jaume Orts i que hui ja no existeix. Posteriorment va ser traslladada a l’església parroquial, a la capella de la comunió.
El 1925 el papa Pius XIè va declarar la Mare de Déu del Sofratge patrona de Benidorm i va ser coronada per l’arquebisbe de València.
El 1.971, l’historiador Pere Mª Orts va escriure l’obra de teatre “Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm”, que es representa cada any i on es narren els fets entorn del trobament de la Mare de Déu. 
El patronatge de la Mare de Déu del Sofratge ens recorda que Maria, com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, “és portadora de pau i de salvació, no solament per al poble cristià, sinó per a la humanitat sencera”. Santa Maria, la dona fidel a Déu, la Verge Mare, ens és “porta i exemple de la pau, perquè ens ensenya a viure per amor, la docilitat a Jesucrist, model i mestre de la pau, Rei pacífic i pacificador”. 
Enmig d’un temps de crisi i de dificultats econòmiques per a tantes famílies, la Mare de Déu “ens dóna raons per a l’esperança, per a l’optimisme espiritual, per a la joia de construir la nostra realitat humana i social, d’acord amb la Paraula de Déu” com ha dit el P. Abat Josep Mª. 
Santa Maria, la Mare de Déu del Magníficat, la beneïda entre totes les dones, ens ensenya a confiar plenament en Déu i a viure la donació als altres amb generositat i amb alegria.
Benidorm, que cada novembre es vesteix de festa per honrar la seua patrona, ens recorda en la Mare de Déu del Sofratge la santedat i la total obertura de Maria a Déu. És ella qui ens indica el camí perquè siguem també nosaltres portadors d’esperança i de pau, artesans de consol i d’alegria i constructors d’una nova humanitat, més fraterna i més acollidora. Que la Mare de Déu del Sofratge siga protecció i ajuda per a Benidorm, tal com canten els gojos: “Per vostra imatge venerada/ Benidorm en Vós confia:/ Protegiu-nos Verge Pia/ del Sofratge intitulada”.