Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
LES AJUDES SOCIALS, article del P. Bausset, inclòs ahir en un reportatge sobre aquest tema relacionat amb el País Valencià
“Les ajudes socials”
Són paraules de Càritas Diocesana de València (Levante 14 desembre) que, amb valentia i esperit profètic denunciava públicament la desídia de la Generalitat i la seua política social.
Són milers els valencians, sobretot els dependents, que amb justícia exigeixen les ajudes promeses. És el cas d’Elvira Múrcia, que sis anys després de ser aprovada la Llei de Dependència i amb una ajuda de 286 euros (abans de les retallades cobrava 337 euros!!) s’encadenava per protestar en nom de 28.000 dependents valencians que no han cobrat des de setembre!
És el cas de les Aules de la Tercera Edat que corren el perill de desaparèixer. És el cas dels Centres de Formació per a aturats, que no poden fer més cursos pels impagaments del Consell. O la reducció del pressupost d’hemodiàlisi, de 63 a 20 milions. És el cas de l’ajuda a Cooperació, com denunciava la Coordinadora valenciana d’ONG. O l’Ajuntament de Rafelguaraf, que no pot restaurar el poblat medieval pels impagaments promesos, de la Conselleria d’Agricultura. O el deute del Consell a les residències d’ancians de Morella, Alaquàs i Benicarló i a Aspadis, a la Ribera i la llar Mas al Vent de València o Casa Veritas, Apsa i Asprodis d’Alacant i tants altres casos!
I per si fóra poc tot això, les ajudes impagades del Consell a 50.000 valencians, prescriuen el març de 2.013!!
Aquestes situacions realment dramàtiques, em fan recordar la paràbola evangèlica del ric (vestit de lli finíssim) que banquetejava cada dia esplèndidament, mentre que el pobre Llàtzer, al seu costat, vivia en la misèria (Lc 16:19) Quants Llàtzers trobem hui al nostre País! I quina falta de sensibilitat per part de la Generalitat!!
A la litúrgia de l’Advent ens acompanyava la veu del Baptista, que anunciava el Regne i cridava a favor de la justícia i de la veritat. Quan la gent li preguntava què havien de fer, el profeta del Jordà els responia: “Qui tinga dos vestits, que en done un al qui no en té i qui tinga menjar, que faça el mateix” (Lc 3:10) Això que recomanava el Baptista, és el que fan els ciutadans, que amb generositat i solidaritat estan ajudant els més dèbils de la nostra societat. Però i els polítics que ens governen? Com celebraran ells el Nadal, amb les seues promeses incomplertes i la gent que passa dificultats?
La situació dramàtica de tantes persones que no poden arribar a final de mes, també m’ha fet recordar les paraules del Sr. Francisco Camps, expresident de la Generalitat, quan deia el gener de 2.010: “La Comunidad Valenciana es el paradigma de la buena gestión económica y tambien política”!!! I: “Somos los mejores” (Març 2.011) I encara: “La Comunidad Valenciana se ha convertido en una fórmula fudamental para poner en marcha España” (Març 2.011)
Aquestes manifestacions semblen un sarcasme per als malalts dependents, pels ancians i pels pares dels xiquets que han d’utilitzar una ambulància, que ara també pensen cobrar als malalts crònics. Una ambulància que utilitzen, no per gust, sinó per necessitat! Com m’ha dit una bona amiga, “El President de la Generalitat i els Consellers, haurien de vore la tristesa i la desesperació dels pares dels xiquets, que van a l’hospital en ambulància, per un tractament d’hemodiàlisi o de quimioteràpia”.
Per això és urgent que els polítics atenguen amb sol·licitud i amb rapidesa aquells que més ho necessiten, per tal d’evitar tants Llatzers a la nostra societat!
Diuen que no hi ha diners! I per què no comencen les retallades des de dalt? Per què la FAES del Sr. Aznar ha rebut 529.849,88 euros, mentre els nostre jóvens estan sense treball?
Com és possible que el 2.011, l’aeroport de Castelló gastara 5 milions d’euros en publicitat? (Levante 4 de setembre) O que gaste 395.000 euros a l’any per agilitzar les llicències? (Levante 28 de desembre)
O que la Generalitat pague un cànon de 26 milions a l’any per la Fòrmula 1? (Levante 21 de desembre)
No hi ha diners?
“El qui tinga dos vestits ….”
Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat
PD: En aquest cas, el subratllat i destacat és del P. Bausset (i jo també el compartesc)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Li adjunto un artícle que pot ser bó per fer més ampli la visualització de les retallades (alguns, despistats, parlen d’ “austeritat”!) i el silenci còmplice.
http://www.protestantedigital.com/ES/Editorial/articulo/15329/Icar-por-encima-del-bien-del-malhellip-y-de-la
Atentament