Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
5 de novembre de 2010
2 comentaris
LA LLOSA DE RANES
Municipi de la Costera, situat al nord-oest de Xàtiva, entre el mont de Santa Anna i el riu Canyoles. El relleu presenta dues parts ben diferenciades, la meitat septentrional està ocupada per uns sèrie de pujols amb materials calissos. La màxima elevació el constitueix el Greu de la Saliva, amb 344 metres, sobre el qual s’alcen les ruïnes de l’ermita de Santa Anna. La meitat meridional forma un pla sedimentat, amb altituds inferiors als cent metres, i ocupat per conreus de regadiu. Cal al sud corren els barrancs d’aigües temporals d’Aiora i del Salt. Els terrenys de conreu ocupen un poquet més de la meitat del total del sòl, dels quals dos terços estan dedicats a secà: vinya, oliveres i garroferes; en la resta es conreen cítrics, hortalisses, dacsa i plantes industrials. Els terrenys no conreats tenen mont baix i bons pinars en les ombries que miren el riu Xúquer. La indústria principal de la població és la del moble, seguida de la construcció: guix i pedra. la població està edificada en el vessant d’un tossal, la qual cosa dóna origen al pendent que presenten alguns carrers. La població ha experimentat un notable creixement constant des del segle XIX, actualment té prop de 4.000 habitants. La seua parròquia està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat del Puig de Xàtiva.
Sense cap classe de dubte el poble de la Llosa de Ranes es refereix a l’alqueria àrab que en el Llibre del Repartiment s’anomena “Raana” o Rana”. En temps dels musulmans era un indret d’esbarjo, amb mesquita i banys. El rei Jaume I donà als seus primers pobladors, entre els quals es trobaven Joan d’Uncastell, Tomàs de Tarazona i Joan de la Torre, el 8 d’abril de 1248, diverses vinyes i alqueries contigües. El 1520 constava de 26 cases , que pertanyia al cavaller Joan Sanç, que el va vendre als veïns de Xàtiva Pere i Miquel Menor, Dasí, Navarro, Bono i Guillem Esteve i altres veïns de Llosa. Lloc de moriscos quedà quasi despoblat amb l’expulsió d’aquets el 1609, fou repoblat amb cristians vells; el 1646 constava de 23 cases amb 100 habitants i a finals del segle XVIII, el 1794, tenia 291 cases. Amb més de 1000 habitants. Al seu terme es troba el balneari del Puig de Santa Anna.
El 1535 s’erigí en rectoria de moriscos, desmembrant-se de Xàtiva, i se li donà l’annex de SORIÓ. El rei tenia el senyoriu d’aquest lloc, amb el qual tenia el compromís de lliurar certa quantitat per als necessitats de l’església. El primitiu temple es va refer des de 1685 a 1690, i es traslladà el Santíssim Sacrament el 8 d’octubre d’aquest darrer any. Té un Calvari amb una ermita dedicada al Crist del Miracle, a qui se li professa gran devoció, i al qual se li celebren festes el 6 d’agost, i a la Nativitat de la Mare de Déu el 8 de setembre.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sap greu esmenar-t’ho, però a la Llosa no li escau el cognom de Ranes. La sèquia de la Llosa mor en terme d’aquesta població, i la de Ranes, que rega la Costera de Ranes (entre Roglà i Cerdà), mor a Roglà. Francesc Esteve, lingüista d’aquesta població, va trobar documentació -i la publicàrem al llibre de festes de Roglà i Corberà crec que l’any 2001- que relaciona clarament l’alqueria de Rahanna amb l’Alcúdia Blanca, que és el nom de l’alqueria de Roglà (Rotlà) abans passar a mans precisament (d’ací el nom actual) dels Rotlà de Xàtiva.
Sorió («dos places i un carreró») és un annex de Xàtiva.
A la Llosa hi havia moriscos, però la població era majortàriament cristiana. De fet, encara avui dia al carrer la Creu se’l denomina popularment «el Ravalet».
I no és el Greu de la Saliva, sinó la Creu de la Saliva.
Salut