Sense ànim de polèmiques, penso que el que ha fet aquest miserable és fer us de la llibertat d’expressió que com a mortal hi té dret. El mateix que feien qui l’escridassaven i l’adjectivaven. Del què he lleguit, em quedo amb l’editorial de Vilaweb d’en Parpal. Vaig sentir la radio SER, i, en fi, patètics… com a TV3 i CatRadio. Atentament, Joan.
Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
21 de febrer de 2010
1 comentari
Sobre el “dit” de l’impresentable i incorregible Aznar
S’ha escrit i parlat molt sobre el dit d’aquest “rancorós” (ho han dit molt comentaristes, no és meu el qualificatiu), que ens va “manar” durant vuit anys. Ací teniu un llistat dels articles que m’han semblat escaients per al meu bloc.
“La botifarra”, de Manel Rodríguez-Castelló,
“Que tiemblen los poetas”, de Carmen Amoraga,
“El corazón de Aznar”, (El País),
“El dedo”, de Juan Cruz i
“El ‘cirujano'”, de Manuel Rivas.
PD: La imatge que il.lustra l’apunt és la primera que ix al Google en escriure “La botifarra d’Aznar”. Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!