Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
17 de febrer de 2010
1 comentari
“La crisi i l’Església”, per Carme Miquel
Carme Miquel (LEVANTE-EMV)
Que la crisi econòmica obliga a plantejar-se altres maneres d’enfocar l’economia mundial i les economies estatals i locals, és una evidència que ningú no discuteix, El que sí que és discutible són les mesures i els plantejaments concrets que hom pot aplicar-hi. Doncs bé. Des que es va iniciar tot l’enrenou de la crisi, el PP no ha fet cap plantejament econòmic dirigit a la solució del problema. Només desqualificacions totals. I empentar a vore si fa caure el govern i Rajoy esdevé president. Val a dir que en eixe camí té un gran aliat: l’església catòlica i en el seu nom el cardenal Rouco Varela que diumenge passat ens va obsequiar amb una pastoral que podia haver signat la mateixa senyora de Cospedal.
Aqueixa intromissió de l’església en els afers terrenals, és tan inadmissible que mereix el refús més gran per part de creients i de no creients. Perquè el cardenal no ha exhortat a treballar per la solució a la crisi, la qual cosa tindria trellat, ni ha oferit projectes per ajudar els més desfavorits. S’ha limitat a repetir frases tremendistes ja dites pel PP i a atribuir la crisi a qüestions d’ètica i moral. Alhora que insinuava, però ben clarament, que cal un canvi de govern. És eixe partidisme vergonyós el que no se li pot consentir a l’església catòlica, eixa actitud desqualificadora per a uns i d’adhesió per a altres.
Entretant, mentre la crisi continua i el PP i l’església es limiten a pontificar i desacreditar, ara i ací van apareixent iniciatives socials que propugnen una altra economia. No són propostes partidistes, simplement demanen uns canvis en favor d’una major justícia social. I des de diferents col·lectius estan organitzant-se jornades, cursets, manifests, que propugnen la sobirania alimentària, el comerç just, la banca ètica, la substitució del capitalisme salvatge causant d’aquesta crisi, i alhora causant de la destrossa del medi ambient, per economies socials i per altres maneres de produir i de consumir. Per una economia ecològica que convertisca la crisi en oportunitats. Oportunitats per a un canvi de paràmetres, en els quals no ha de cabre el neoliberalisme salvatge i immoral, al qual està abonat el PP i, per adhesió, també el seu amic cardenal.
Comparteix això:
Relacionats
Els comptes de la vella (a l?estil de Camps de Golf)
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salut, Àngel! He llegit l’article de Carme Miquel i he fet una entrada al meu blog. Dius que anem malament amb la jerarquía i jo torne a dir que amb la base no anem millor. Una pregunta, aquesta dona sap llegir el castellà? Perquè jo crec que o no ha llegit el discurs de Rouco Varela o l’ha llegit amb… En calle. És temps de penitència i conversió. Paciència.