Acabe d’arribar a casa. He escoltat a la ràdio que avui, com molts altres dies, ha estat un dels més "tràgics" de la guerra d’Iraq. Han mort unes 167 persones. Quasi com l’11-M a Madrid. La indignació em creix cada vegada que pense que tres "impresentables" anaren a les Açores per fer-se la foto i ara van pel món com si res hagueren fet. Ja està bé!!! Que algú hi pose remei!!! I, com ahir demanaven els testimonis del judici de l’11-M, que caiga el pes de la llei damunt dels responsables de tanta mort, destrucció, etc.
Per la notícia i per l’actitud. A mi el que m’indigna (i em puteja) de veritat és que una notícia com aquesta ja es pren com un fet habitual i (encara) no fa reflexionar com cal. Gairebé ada dia sentim com la "pacificació" d’Iraq es cobra noves vides humanes. Com bé dius, en un dia s’han mort quasi les mateixes persones que en l’atemptat més mediàtic de l’estat espanyol. Però els dies anteriors ja n’havien mort. I des de fa molts mesos es així. I no sabem quants en moriran demà, i l’altre, i l’altre. I, mentrestant, el planeta -millor, els qui el governen- posant l’atenció en d’altres coses. Segurament, en les properes tasques de "pacificació".
Estic completament dacord amb tu que les Açores són el malaurat inici de la -segurament estalvia-ble- tragèdia iraquiana. Però crec que tampoc hem de perdre de vista que els responsables directes d’aquestes morts són: l’extremisme religiós, la ignorància, el fanatisme, etc de molts països mancats de les sàvies doctrines de Montesquieu i que malauradament no entenen un estat on cadascú cregui en el Déu que prefereixi. Crec que a principis del segle XIX el problema sobrepassa el terreny polític i econòmic de les Açores i és bo ser-ne conscient.
Tot hi així reitero que tens raó.
A reveure!