Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Dissabte començàvem la presentació de les ponències cap a les 9:30h. Però vam tenir un entrebanc: només arribar a l’IES de l’Olleria punxàrem la roda dreta de davant del cotxe. Aleshores haguérem de preguntar on podíem solucionar l’entrebanc i Elvira, membre de la Directiva del IEVA, ens digué on hi havia un taller obert. Vam dur el cotxe al taller. El responsable ens atengué de meravella i ens digué que ens ho arreglaria. Elvira ens recollí del taller i després, en tenir la roda arreglada, ens hi tornà a dur. Hem de dir que la vaig tallar perquè vaig passar per damunt del ferro que hi ha a l’entrada principal de l’IES. Així que, per tal d’agilitzar faena, em canvià les dues rodes del davant (l’antic model ja no es fabrica). 

Per aquest entrebanc vaig arribar tard a l’aula 1 on tenia lloc la presentació de les comunicacions de COMUNICACIÓ SOCIAL. Em vaig perdre la de Josep Vicent Ferre (La premsa bocairentina de les primeries del segle XX, un intent frustrat de renovació ideològica”, la de Josep Antoni Mollà (L’evolució del periodisme i els mitjans de comunicació a la Vall d’Albaida els darrers 25 anys i perspectives de futur), i arribí “quasi” a l’acabament de la de Lluís M. Segrelles (Blocs valldalbaidins i educatius a internet), on vaig ser citat amablement pel comunicant. 

Després d’un breu descans, continuà la presentació de ponències. Rafael Benavent presentà “Narracions de Benicolet”. Encara que esperarem a tenir les actes del III Congrés i poder llegir-les, ja us puc avançar que són unes 17 narracions (en castellà) fetes pel vicari de la parròquia del poble (Emiliano Carbonero) i publicades en un diari de València a principis del segle XIX. Promet la troballa.
Joan Josep Albinyana ens presentà “La ruta del Quixot passa per la Vall d’Albaida”. En un altre moment ja me n’havia parlat però aquest dia ja fou l’aclariment total: el Quixot és valencià (es perdé o es féu desaparéixer l’original) i la traducció al castellà fou considerada (fins ara) com l’original. No estic badant. No. Fins i tot vull dur aquest investigador al meu IES per tal que explique a qui ho vulga “escoltar” quina ha estat la realitat del Quixot.

A continuació Jordi Oviedo ens presentà “La Vall d’Albaida en la literatura: El Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés”. També interessant.  

Després d’un altre breu descans, fou Emili Casanova qui presentà “Joan Fuster i Ontinyent”. Anà explicant quina relació tingué Fuster amb la capital comarcal.

Les joves llicenciades en Filologia Marina Requena i Marta Nicolau presentaren “Les actituds de la jovetut davant l’ús del valencià a l’àrea metropolitana de València”. Interessant. Vénen a demostrar que, encara que el coneixement augmenta, l’ús va a menys. 

També es presentà una comunicació referida al meu poble per part de Josep Màrius Climent “Valldalbaidins esclaus de Franco. Fonts orals i batallons disciplinaris. El cas de Benicolet”. Espere amb delit poder-ne llegir el text. 

Després d’un altre breu descans, a l’aula núm. 3 tingué lloc la ponència “Nou paradigma de l’educació”, a càrrec de Vicent Gràcia i Liliana Carbó, membres del grup infantil Xucurruc (MRP Escola d’Estiu Marina-Safor), moderada per Rosa Soler, mestra de l’Olleria. Em semblà molt bé tot el que es digué. Però trobe que hi ha una gran desconnexió entre el que són els etapes educatives (Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Universitat). Si tant bé treballen en Infantil (cosa que no dubte) com s’explica que arriben a Secundària com si vingueren de la selva. No tenen cap hàbit de comportament en l’aula. Sé què hi ha alumnes que no es comporten així. Però que algú m’explique com es poden donar els resultats que he tingut en un grup de 1r d’ESO amb 30 alumnes. Han aprovat la segona avaluació 12 persones (i perquè tot compta). Crec que, entre uns i altres, estem garbellant aigua. Crec.

Després vingué el dinar on poguérem comptar amb la companyia d’amics (alguns del BNV) i d’altres. Un dinar (la paella fluixeta) amical (almenys).

I a la vesprada, vam poder escoltar l’amic, escriptor i professor Francesc Mompó en la ponència “Mites i parèmies: dos elemens necessaris per a la subsistència dels pobles”, presentada per Eva Albinyana, professora de secundària. 

Continuà el Congrés amb més ponències i una taula redona. Com que havia de corregir proves, vaig haver de donar per acabada ací la segona jornada del III Congrés.

PD: Lamente no haver fet cap fotografia i no trobar-ne encara cap per la xarxa. Us deixe un vídeo promocional del III Congrés.