Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
22 de maig de 2012
0 comentaris
HOMILIA DEL P. ABAT JOSEP M. SOLER, SOLEMNITAT DE L’ASCENSIÓ
SOLEMNITAT DE L’ASCENSIÓ (B)
HOMILIA DEL P. ABAT JOSEP M. SOLER
20 DE MAIG DE 2012
AC 1, 1-11; EF 4, 1-13; MC 16, 15-20
Llunyania o proximitat? L’ascensió del Senyor, ¿què significa, germans i germanes? ¿separació o inici d’una nova forma de presència? El fragment final de l’evangeli que ens acaba de proclamar el diaca ja ho diu: l’ascensió no allunya Jesucrist de nosaltres, sinó que inaugura una nova forma de relació, una nova forma de presència. Per tant, una nova forma de proximitat. Jesús se’n va cap a la Vida eterna, cap al Pare. Després de la separació que va suposar el sepulcre, quan semblava que havia estat vençut per la mort, Déu li va donar la raó. Va ressuscitar. Amb l’ascensió, pren possessió de la glòria que té com a fill únic del Pare (cf. Jo 1, 14) després d’haver vençut el pecat i la mort per mitjà de la creu. I des d’aquesta glòria divina és proper a tothom i present arreu.
En el període de temps intermedi transcorregut entre la resurrecció i l’ascensió, va acabar d’educar els seus deixebles perquè entenguessin millor les coses del Regne i la manera de fer de Déu. Els obrí la intel·ligència i el cor perquè el coneguessin millor, a ell, com a Amic, Mestre i Senyor. Volia que no en tinguessin només una idea, un concepte, sinó que establissin amb ell una relació vital que toqués el nucli més íntim de les seves persones. D’aquesta manera, no es limitarien a conèixer Jesús i el seu missatge evangèlic des de fora sinó que el viurien en el seu interior. Els ensenyà que, per l’Esperit Sant que rebrien, ell fóra present quan la comunitat de deixebles s’aplegués per a la pregària i per al discerniment de la voluntat de Déu, que fóra present en la Paraula proclamada en l’assemblea cristiana o meditada en el silenci del cor, que fóra present en l’Eucaristia. I això fins a la fi del temps. Aquesta és la nova forma de presència, que no capten els nostres ulls però que la fe sap descobrir.
Tal com ensenyen les lectures que hem proclamat, la missió que Jesús confia als seus deixebles té una doble dimensió. D’una banda, està destinada a transformar l’interior de les persones. I, de l’altra, a transformar la societat. L’ascensió mateixa ens mostra a què estem destinats i quina és la dignitat de la persona humana, des del moment que som cridats per Déu a seguir el camí de Jesús i arribar a on ell és, a la comunió d’amor del Déu Trinitat. Per arribar-hi, però, hem de treballar, fent-nos dòcils a l’Esperit, per tal d’anar vivint cada vegada més segons el model de persona que ens proposa l’Evangeli; i, alhora, hem d’anar construint la societat segons el model de convivència basada en l’amor i el servei que ens ha ofert Jesús, el Senyor. Ell ens ajuda a posarho en pràctica amb la seva presència velada, discreta, però eficaç.
A partir de l’ensenyament de Jesús, els membres de l’Església tenim una tasca fonamental a fer en el context present de la societat. Efectivament, des de fa molt temps, cada dia podem constatar amb aprehensió i amb noves dades la manca d’honestedat i d’ètica que hi hagut en molts àmbits; podem constatar la crisi profunda de valors que hi ha a la base d’aquests comportaments. I veiem com això fa incert el futur de la societat com a tal; com cada dia creix la gravetat de la situació dels més vulnerables, tant a nivell dels qui passen penúries econòmiques com dels qui veuen com s’acaben els recursos per atendre les seves situacions de dependència. La gent està desconcertada i experimenta una crisi de confiança, deguda a les mentides i falsos diagnòstics –potser interessats- que ha hagut d’escoltar aquests darrers anys, tant d’alguns responsables de la governació com de certs gestors de l’economia. La gent està desconcertada, també, en constatar l’afany lucratiu i especulatiu de les altes finances, així com de la manera discriminada com en alguns mitjans de comunicació es tracten aquestes qüestions, amb silencis a favor d’uns i amb campanyes contra d’altres.
El missatge evangèlic, aprofundit per la doctrina social de l’Església, a favor de la persona i d’una societat equitativa, ens ensenya el camí de l’ètica en la política i de la humanitat en l’economia. Ens toca posar-ho al servei dels nostres conciutadans; i, amb la paraula i amb la vida, ser testimonis de justícia i de veritat, de respecte, de sobrietat, de solidaritat, de responsabilitat, etc. Els cristians sabem que és possible una altra manera de fer, si es canvia de mentalitat i es posa l’accent en l’amor i en el servei desinteressat. No és un camí fàcil; està ple d’obstacles i de lluites, perquè els interessos dels qui d’amagat mouen els fils de l’economia mundial són molt forts. És cert que ens poden retreure, als cristians, les nostres incoherències amb la paraula de Jesús i amb el seu missatge evangèlic i els nostres pecats. I ens n’hem de convertir. Però, hem de saber que tot i ser vasos de terrissa, som portadors del tresor que és conèixer Jesucrist i el seu Evangeli (cf. 2C 4, 7). Això ens infon confiança perquè el Senyor és amb nosaltres. I recolzats en ell, podem confiar en el futur malgrat la situació tant difícil i les males noves que ens arriben cada dia.
La celebració anual de l’ascensió del Senyor ens fa comprendre cada vegada més la grandesa de l’ésser humà i ens recorda el respecte que hem de tenir per cada persona; la solemnitat de l’Ascensió ens torna la joia de treballar per la causa de la humanitat, per unes condicions justes i dignes per als més desafavorits. La victòria de la resurrecció de Jesús ha d’arribar als esclavatges que experimenten tants contemporanis nostres; ha de derrocar la supèrbia dels qui només pensen en el seu lucre i provoquen l’empobriment creixent de molts. L’objectiu últim, però, no és només crear una societat més justa i solidària. L’objectiu últim és que tota persona humana vegi rehabilitada la dignitat que Déu li ha volgut donar en cridar-la a la vida i pugui arribar a participar de la divinitat de Jesucrist.
Perquè puguem contribuir a fer realitat aquest pla admirable que Déu ha establert, hem de familiaritzar-nos interiorment amb Jesucrist. L’eucaristia que celebrem i el sagrament del Pa i del Vi que rebrem ens permeten de viure aquesta familiaritat amb ell i d’aprofundir la seva nova forma de proximitat, inaugurada en l’ascensió.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!