Com que prenc una sèrie de medicaments assíduament, la farmàcia del meu poble sol, en cas de tenir-ne necessitat i no disposar de l’oportuna recepta, donar-me’ls i en el moment que li duc la recepta li’ls abone. Així he estat funcionant més de vint anys. Ahir, en acabar-se’m un medicament (OMEPRAZOL) i no vindre’m bé passsar a per la recepta fins dilluns, vaig passar per la farmàcia i, de seguida, me’l donaren. Però vaig trobar una cosa diferent fins ahir: me’l feren abonar com si haguera dut la recepta. No cal dir que els responsables de la farmàcia no tenen res a veure amb aquesta decisió. Ni molt menys. Dilluns lliuraré la recepta i, com que ja el tinc abonat, no hauré de pagar-lo. Evidentment.
El problema, al meu entendre, està molt clar. Les farmàcies del País Valencià (amb govern del PP) tenen l’aigua al coll i ja no poden fer allò que havien fet fins ara sense cap tipus de problema: lliurar un medicament i pagar-lo en el moment de dur la recepta, cosa que, en un poble com el meu, xicotet i on ens coneixem tots, és més que evident. Però com la GValenciana deu tant i tant a les farmàcies ja no poden atendre els climents-pacients (no ho oblidem) com els agradaria.
Una cosa més a tindre en compte el pròxim 20N a l’hora d’emetre el vot. NI-NI. Ni PP ni PSOE.