Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Va ser una figura incòmoda per als uns i per als altres. Potser per això el seu reconeixement ha trigat tant a arribar. Avui arrenca a Tarragona l’Any Vidal i Barraquer per rescatar de l’oblit qui va ser cardenal arquebisbe metropolità de Tarragona, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, que demà, 13 de setembre, farà 70 anys que va morir.

Es va enfrontar a Primo de Rivera per defensar l’ús del català, cosa que li va fer guanyar les crítiques de la dreta espanyola. I l’any 1936, perseguit pels anarquistes que el volien assassinar al monestir de Poblet, va fugir gràcies a l’ajuda del president Lluís Companys i el conseller del govern Ventura Gassol. Exiliat a Suïssa, on va morir, Vidal i Barraquer no va poder tornar a Catalunya perquè Franco no l’hi va permetre en considerar que era un “separatista”, “incompatible amb la Nova Espanya”. No li van perdonar que es negués a signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol, de l’1 de juliol del 1937, que reconeixia el règim franquista. Vidal i Barraquer es va mantenir fidel a la legalitat. I, en aquell moment, la legalitat la representava la República. Creia que no corresponia als bisbes ficar-se en política. El seu lema era: “Tot per Déu, res per la política”.

“El cardenal Vidal i Barraquer mereix un reconeixement, que alguns sectors de la resta de l’Estat sempre li han negat”, argumenta Manuel Fuentes, director de l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona i especialista en la figura del cardenal. “Continua suscitant un cert rebuig entre historiadors i eclesiàstics, que no el veuen amb bons ulls. I no volem que la seva figura quedi en silenci”, afegeix el vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, Norbert Miracle. Fuentes reconeix que la figura del cardenal ha generat “fílies i fòbies”, però ell es va mantenir “fidel a la seva fe, a l’Església de Tarragona i a la seva fe”. “I és un referent ètic que pot ajudar-nos avui dia”, afegeix.

El seu rol adquireix encara més rellevància en el moment actual. Fuentes no creu que Vidal i Barraquer fos independentista, però sí que estaria a favor d’una consulta. “Estaria al costat del que la gent decidís i acceptaria que el poble es pogués expressar lliurement”. El dret a decidir està reconegut en la doctrina social de l’Església, com va recordar Miracle.

Un any dedicat a la seva figura

Conferències, una exposició i l’edició de documents històrics conformen el programa d’actes de l’Any Vidal i Barraquer que arrenca avui a Tarragona amb una missa. El cardenal va morir l’any 1943 a l’exili, a Friburg (Suïssa), i va ser enterrat a la cartoixa de Valsainte. Però va deixar escrit que volia tornar algun dia a Tarragona. El 1978 les seves restes van ser traslladades a la catedral de la ciutat.