Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 de febrer de 2013
0 comentaris

Fly me to the moon, text de Quim Monzó (MAGAZINE)

Dimecres que ve (AVUI), 6 de febrer, es compleixen 55 anys de l’accident d’avió en què va morir mig equip del Manchester United, quan tornava de Belgrad després de disputar un partit contra l’Estrella Roja. Van morir futbolistes, l’entrenador, part del cos tècnic i de la tripulació, periodistes … L’accident va tenir lloc a Munic. L’avió es va estavellar contra una casa al costat del aeroport, en què havia aterrat per repostar combustible.
 
Abans d’aquest accident aeri va haver, el 1949, un altre en què van morir 18 jugadors del Torino FC. El 1961 va morir en un altre tot l’equip americà de patinatge artístic sobre gel. En els Andes es va estavellar el 1972 un avió amb jugadors de rugbi que van sobreviure a base de menjar-se als seus companys morts. Com les competicions esportives s’han fet cada vegada més globals, no hi ha equip de certa categoria -de l’esport que siga- que no haja de viatjar constantment d’un lloc a un altre. El 1993, un accident prop de la costa de Gabon va acabar amb la vida de 18 futbolistes de la selecció de Zàmbia. Fa dos anys, tot l’equip rus d’hoquei sobre gel del Lokomotiv de Yaroslavl morir en estavellar-se el seu avió.
 
De xicotet sentia sempre històries que explicaven que els membres de les famílies reals mai viatgen en el mateix avió, per si de cas. Després he vist que no sempre és així, i que sovint apareixen junts saludant des de la escaleta. Però no tots els caps d’Estat prenen aquestes precaucions: fa tres anys, el president polonès Lech Kaczynski va morir amb la seva dona i un munt d’alts càrrecs: un expresident del país, dos vicepresidents del Parlament, el viceministre d’Exteriors, més de deu diputats, el governador del Banc Central, el cap de l’Estat Major, el d’operacions de l’Armada, el d’operacions de les Forces Aèries, el de l’Exèrcit de Terra …
 
Sense tan alta prosopopeia, al món hi ha algunes famílies corrents que pel mateix motiu viatgen en avions diferents. Per exemple, la parella sueca que sempre viatjava separada (ella amb el fill gran, ell amb la filla menor) i que van saltar a l’actualitat fa quatre anys. Ella i el fill van embarcar en aquell avió d’Air France que va desaparèixer a l’Atlàntic. La idea és que, si passa una desgràcia, mitja família se salve, que és el que va succeir en aquest cas. És clar que també podrien estavellar-se dos avions, fet que seria inadmissible en un relat -perquè la ficció exigeix ??versemblança-, però no a la vida real, on la versemblança pinta poc. Posats a escriure una història, jo faria que, en un d’aquests viatges en avions diferents, un dels cònjuges conegués, al seient del costat, a la persona de la seua vida (amor a primera vista, el cor a cent, etc ). Després d’aterrar, en comptes de reunir-se a l’hotel amb el cònjuge que ha volat en un altre avió, faria que deixara a recepció a la criatura que ha viatjat amb ell i, tot seguit, fugira amb el seu nou amor a un altre hotel, que grinyole el somier fins que els que ocupen les habitacions contigües comencen a queixar-se.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.