I dins de l’Església, també es dóna un ampli ventall d’opcions. Membres de confraries celebren, com a penitents o portadors de passos, la devoció que els inspiren aquests dies, seguidors d’una teologia dolorista, aqueixes precessons recorden, dramàticament, quasi en exclusiva, la tragèdia i els sofriments de Crist. Solament tímidament apareix recentment una confraria que celebra el diumenge de Ressurrecció del Senyor. Altres prefereixen participar en les litúrgies que culminen en la gran celebració de la Pasqua, on el fracàs de la Creu esdevé per la Ressurrecció, en signe, font i primícia del triomf definitiu de la vida. I es comprometen a seguir els passos del Mestre, en favor dels exclosos i marginats, lluitant per la justícia i l’alliberament de tots els oprimits.
Un símptoma de la mercantilització de tota aquesta societat capitalista és l’intent de convertir totes aquestes celebracions en festes turístiques, per a benefici de l’hostaleria i la restauració. I què dir de l’intent patent de les autoritats d’aparéixer retratades, sobretot en èpoques pròximes a eleccions al costat d’imatges venerades? I que n’és, de trist, veure autoritats eclesiàstiques, potser ingènuament, al costat d’aqueixos polítics en aqueixes fotos, fent el joc a aqueix tipus de propaganda!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tractar d’ingenuïtat el comportament de les autoritats eclesiàstiques [romanistes] crec que no és real.
Tant els uns (els eclesiàstics) com els altres (els polítics) alimenten les supersticions (la falsa religió) i la irresponsabilitat (la pràxi política al nostre pais) dels amants d’ídols (els consumidors de la religió catòlica romana i els electors).
Atentament