Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ambdues opcions són formes de contribuir al fet polític, però amb diversos accents, modes de treball i capacitat d’impacte en la transformació de la realitat. I és aquest darrer aspecte el que s’ha fet especialment significatiu en el darrers anys en la política del nostre país. Com arribar als àmbits de decisió per tal que sectors sencers de les nostres societats no queden relegats a l’oblit?

El nostre sistema democràtic assigna de facto papers contradictoris amb el propi concepte de democràcia: el social, el més pegat a la realitat, pot reivindicar, pressionar i proposar, però la capacitat de decisió es reserva, generalment i quasi en exclusiva, per a l’àmbit partidista.

La indolència dels partits majoritaris davant certes problemàtiques com l’ambientalisme, el maltractament animal o la decadència progressiva del món rural ha fet que aquests col.lectius amb ànima social, hagen d’articular formes partidistes per tal de concórrer a les eleccions i donar així visibilitat a les seues reivindicacions.

En un primer pas, i no xicotet precisament, però el que la gent espera no és sols que els seus problemes estiguen representats en les instàncies polítiques, sinó que es resolguen, i això són figues d’un altre paner. Poder dur la veu de tanta gent oblidada com hi ha a les institucions és important, però no determina el canvi de les coses. Si hi ha noves formacions polítiques que vulguen empènyer per tal de canviar les coses, sense perdre la seua ànima social, per construir una militància que intenta ja viure allò a què aspira.