Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El 21 de juny farà 50 anys que el cardenal Montini va ser elegit papa. “El meu papa”, deia d’ell el cardenal Tarancon. I és que hi va haver una gran sintonia entre Montini i el cardenal valencià! Va ser Pau VIè, el qui veié en Tarancon l’home que havia de guiar la renovació de l’Església espanyola (lligada al Règim des de la guerra civil) per acabar amb el nacionalcatolicisme. I per això, el 1971 el papa l’envià com a arquebisbe de Madrid, perquè renovara l’Església espanyola i acabara amb nacionalcatolicisme.

Amb motiu del 50è aniversari del Vaticà II, que commemoràvem l’octubre passat, l’arquebisbe emèrit d’Oviedo, Gabino Díaz Merchán (l’únic bisbe espanyol viu que va participar en el Concili) deia del papa Pau VIè: “va viure l’esperit conciliar amb serenor i esperança, tenia una fina espiritualitat i una admirable altura intel·lectual”. Díaz Merchán recordava que Pau VIè era un “papa pròxim a la realitat de cada persona i vivia amb esperança”.

Pau VIè va nàixer el 26 de setembre de 1897 a la Llombardia, al nord d’Itàlia. Va ser ordenat capellà el 1920 i dos anys més tard entrà a treballar a Secretaria d’Estat del Vaticà. Considerat progressista ja des de la seua joventut, es va oposar al Règim dictatorial de Mussolini. Va ser nomenat arquebisbe de Milà el 1954 i a la mort de Joan XXIII, va ser elegit bisbe de Roma, el 21 de juny de 1963, ara fa 50 anys.

Pau VIè va continuar el Concili (començat per Joan XXIII) per portar l’Església a l’aggiornamento, ja que desitjava que, amb el Vaticà II, “l’Església comprenguera millor l’home modern”. Durant el Concili, el papa Montini va apostar per la llibertat religiosa, en contra de la majoria dels bisbes espanyols. El papa declarà que aquest document era de gran importància, ja que reivindicava el dret individual i col·lectiu a la llibertat religiosa.

El Règim de Franco (i ja abans de ser papa) sempre va vore amb recel a Montini i fins i tot se’l va acusar de ser enemic d’Espanya! Pau VIè va suplicar al dictador, el setembre de 1975, que commutara les penes de mort als militants d’ETA i del FRAP, sense que Franco atenguera la petició del papa.

Pau VIè va ser un mestre en la creació de gestos simbòlics, com besar la terra que visitava, la renúncia a la tiara, l’intercanvi d’anells amb el Primat Anglicà, la restitució de relíquies a l’Església Oriental o el trobament amb el Patriarca Atenàgores I,  amb l’alçament de les excomunions mútues que va provocar el Cisma d’Occident de 1054. Quan el 14 de setembre de 1975 a la Capella Sixtina, Pau VIè va rebre al Metropolità Melitó de Calcedònia (enviat pel Patriarca Dimitrios I de Constantinoble) el papa Montini, en un gest d’estimació, va abraçar amb gran afecte a Melitó i després, agenollat davant d’ell, li besà els peus. I és que Pau VIè, que creia en l’ecumenisme, sempre va construir ponts de diàleg i d’acostament amb les altres Esglésies Cristianes!

Amb aquests gestos, Pau VIè volia donar a entendre que ell no encarnava el prestigi o el poder i per això, el papa Montini transmetia la imatge d’una Església humil i servidora, com ara ha demanat també el papa Francesc, en afirmar que “l’autèntic poder és el servei”.

La gent es quedà sorpresa, la primera vegada que el papa es va agenollar en baixar de l’avió i davant de totes les autoritats va besar la terra que venia a visitar, en un gest inaudit i impensable en el protocol. Va ser un acte simbòlic que va marcar el pontificat de Pau VIè! Era el Cap de l’Església sí, però el seu honor estava en servir i en estimar! Besant aqulla terra, el papa besava el poble que venia a visitar com l’osculum pacis, signe d’amistat i de fraternitat.

Per altra part, hi hagué una relació intensa de Pau VIè amb Montserrat, que venia ja de quan Montini va ser arquebisbe de Milà. “Les notícies que vénen de Montserrat em captiven i m’edifiquen: in omnem terram exivit sonus eorum! Aquestes són les funcions de semblants centres d’altíssima espiritualitat, i que bé les realitza aquest monestir”. Això escrivia el 30 de juliol de 1958 Giovanni Battista Montini, arquebisbe de Milà, al P. Gabriel Mª Brasó prior de Montserrat. I és que allò que unia Milà i Montserrat, segons Montini, era un “vincle especial, que es va intensificar els anys que el benedictí Ildefons Schuster va ser arquebisbe de Milà”.

Tot i haver estat convidat a vindre a Montserrat, el cardenal Montini mai no visità el nostre monestir, degut a la situació política de l’Estat espanyol, ja que l’arquebisbe de Milà era considerat “enemic del Règim”!! Amb tot, va mantindre contactes epistolars freqüents amb el prior Gabriel Mª Brasó i amb l’abat Aureli Mª Escarré, com escrivia Eliana Versace a l’Osservatore Romano el 6 d’agost de 2011.

Encara més: degut a la seua amistat amb Montini, al P. Gabriel li van ser encomanats alguns serveis de confiança per part de la Santa Seu i més tard, va ser l’Abat. Brasó qui li va suggerir a Pau VIè, la necessitat que els bisbes de Catalunya entengueren la llengua dels bisbats que venien a servir. En una audiència del papa a l’Abat Gabriel i fruit de la seua amistat, Pau VIè se li va doldre de les protestes a Barcelona, pel nomenament de D. Marcelo com a bisbe. El papa li digué a l’Abat que estimava molt Barcelona i li havien assegurat que D. Marcelo era el millor de tots els candidats possibles. L’Abat Brasó li va explicar el problema cultural, comparant-li Milà amb Nàpols: “Santedat, és comprensible que un bisbe napolità siga nomenat bisbe de Milà? El papa respongué, amb èmfasi, que de ninguna manera!! I el P. Gabriel li digué: “Això és el que passa a Catalunya, amb els nomenaments de bisbes estranys a la nostra cultura i a la nostra llengua”. A partir d’aquell moment, no s’ha nomenat cap bisbe a les diòcesis catalanes, que no siga català, valencià o balear.

Fruit de l’amistat entre Montini i Brasó, el 1969, el P.Gabriel va dirigir els exercicis espirituals a Pau VIè.

Per altra part, l’any 1971, el papa Montini va demanar a Montserrat que enviara una xicoteta comunitat de monjos a Tàntur, per posar en marxa l’Institut Ecumènic d’Estudis Teològics, integrat per catòlics i cristians d’altres confessions. Abans de viatjar a Tantur, els monjos, encapçalats pel P. Adalbert Franquesa, foren rebuts en audiència per Pau VIè, que els donà el calze i la patena per a les Eucaristies de totes les confessions cristianes que conviurien a Tantur.

Home espiritual i intel·ligent, de cor gran i de fina sensibilitat, el papa Pau VIè va ser en l’Església, un autèntic home de Déu. Guià a bon terme el Concili i establí ponts de diàleg amb el món modern. Pau VIè de qui celebrem ara el 50è aniversari de la seua elecció, va ser un home que va treballar per la pau i per la unitat de totes les Esglésies Cristianes.

                                                                            Josep Miquel Bausset

                                                                            Monjo de Montserrat