Deixar a centenars de milers de ciutadans a la seua sort no solament és negar l’estadística oficial sinó que constitueix una declaració pública d’abandó dels sectors més vulnerables de la població. És la consagració del descompromís amb els ciutadans i ciutadanes més fràgils des de la falta de responsabilitat pública.
És segur que una mesura d’aquest tipus aprofundeix en la precarietat econòmica i social de les persones més vulnerables, que acabarà duent-les a la situació no solament de precarietat econòmica sinó de pobresa extrema o severa. La supressió d’aquesta mesura contribueix encara més al que ja s’està comprovant en la nostra societat, la formació d’un grup social totalment desassistit i sense perspectives, cosa que posa les bases d’una greu fractura social, que a la vegada duu a la societat a la deriva cap a greus problemes de conflicte i de ruptura de la convivència social.
Els 426€ tenen un substitut. La seua quantia ja està fixada però les condicions concretes encara estan per determinar però en línies generals, es tractarà d’un programas d’orientació i formació intensiva per a les persones en atur que exhaureixen totes les seues prestacionms i subsidis i que no compten amb un altre tipus d’ingressos. “No volem tenir una generació subsidiada i perduda per a l’ocupació: no volem que estiguen aturats, encara que estiguen en atur” amb aquesta paraules la secretària d’Ocupació afrontà el tema, i afirmà que la finalitat i les prioritats són les polítiques actives, és a dir, “preparar els aturats per a un escenari productiu i econòmic diferent”. No m’ho acabe de creure, però.
PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu.