Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
15 de març de 2011
0 comentaris
Excursió a Llutxent
Diumenge, després de més d’un intent de dur a cap aquesta excursió, isqué la cosa endavant. Com havíem quedat, cap a les 11:00h estàvem a l’entrada del poble (per Xàtiva) Adrià, Neus i jo que venia del veí Benicolet. Ens saludàrem i férem una miqueta de temps (i redissenyàrem la ruta). Com que no venia ningú més, telefonàrem a Sergi per tal de veure on es trobava, ens contestà que a l’Ermita de la Mare de Déu de la Consolació. I allí fèrem cap. Ens hi trobàrem Sergi, Moisès i nosaltres tres. Abans passàrem per l’Església de l’Assumpció per tal que l’amic Domingo Boscà ens deixara les claus de l’església del Mont Sant.
Una vegada fetes les presentacions i salutacions, procedírem a fer la visita cultural a l’antic Convent i Estudi General (Universitat) primer que hi hagué a l’antic Regne de València. Als que feia algun temps que no l’havíem visitat ens sorprengué gratament la tasca feta i la restauració duta a cap (encara no acabada). Com que no teníem pressa, estàvem ben acompanyats, no feia fred, etc. vam poder gaudir de les pedres dels frares predicadors i de les estances que havia “ocupat” Sant Vicent Ferrer.
Tot seguit férem la visita a l’Església de l’antic Convent, avui pertany a la parròquia (no és el temple parroquial, però), i vam poder gaudir de les restauracions fetes i del nou retaule de l’altar major, fet per una llutxentina.
A continuació rebérem la telefonada d’un absent (TMB) i férem, després de saludar Eusebi, la visita a l’Ermita de la Consolació. Allí, entre altres coses, sabérem que, encara que als gojos de la Mare de Déu diu que fou feta en terra catalana, no és així, fou feta (la imatge) a Xàtiva (segons ha descobertat Vicent Guerola). Sí és cert que els amos de l’ermita (mai ha pertanyut a la diòcesi) eren de Catalunya.
Tot seguit baixàrem al poble de nou i ens retrobàrem amb Dani (venia de València per tal d’acompanyar-nos en el dinar). Allí acomiadàrem Anna (sa mare li havia fet dinar) i ens entaulàrem Sergi, Adrià, Tere, Neus, Dani, Moisés i jo. La sobretaula durà fins a les cinc passades.
Tot seguit férem cap a Benicolet per tal de veure la façana de ma casa per a un projecte que li he encarregat a Adrià (i que si tot va bé i Déu vol, estarà acabat per al 2 d’octubre d’enguany, festivitat de l’Àngel Custodi i patró (entre d’altres) de l’Antic Regne de València).
I així, en fer-se les sis i mitja, uns agafaren el tren a Benigànim per anar a la ciutat de València i altres se n’anaren cap a casa. M’he deixat un xicotet comentari: Tere i Neus ens dugueren (a Llutxent) a veure els dos carrers més costeruts i empinats del poble (el del Mar i el Bonaire). I fins l’altra.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!