Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Cal ser una espècie de mantenidor de sentiments, despertador d’il.lusions i de moments viscuts per aquestes persones, de records que els puguen alegrar, emocionar i fer-los sentir que segueixen vius.

Generalment aquestes persones majors de hui han passat en la seua vida escassetats, molt de treball i segurament algunes calamitats. Ara els toca a elles viure en una societat amb molts forts canvis, que moltes vegades no poden entendre i ho sofreixen.

Se’ls n’han anat molts familiars i amics i s’agarren als seus fills i néts i també els veïns tenen molta importància. Els agrada ser independents i viure en sa casa, però reconeixen que necessiten ajuda. La pensió, els serveis mèdics, els centres de dia, llars i residències han alleujat la seua preocupació per la necessitat d’atenció i ajuda que precisen.

És molt palpable i salta a la vista la situació dels majors ja ancians que necessiten ajuda, que són dependents d’altres, que no tenen capacitat física o mental de viure amb autonomia. I és perquè un bell dia ells, els nostres pares, perden la compostura, es tornen més vulnerables, adquireixen manies beneites i ja no tenen control de la situació.

Els seus grans problemes provenen de la solitud, la inseguretat, depressió, temors, sentir-se un destorb, etc.

No cal descobrir les capacitats que aquests majors tenen. Moltes vegades els recordem que es tornen com xiquets i sent açò veritat en cert mode, els reconeixem per tant aqueixes capacitats dels xiquets.I sent així, gaudeixen de les xicotetes coses de la vida, s’aturen a mirar quelcom bonic, no tenen pressa, es riuen d’alguna tonteria, tenen necessitat de la resta, volen que se’ls tinga en compte i s’hi compte, i per últim manifesten la gran demanda de carícies, d’estima, d’alguna sorpresa i agrair-los la seua vida, el seu treball i el seu amor pels seus.