Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 d'abril de 2009
2 comentaris

DIUMENGE AMB PLUJA

Mare de Déu del Miracle i Sant Sòcrates



Processons de Combregars. Entrada d’Agullent. Festa Patronal a Cocentaina i Terrateig

Tots els homes i dones del TEMPS deien que la pluja ens cauria dissabte (un 75% de probabilitat), però no. Sembla que el nou Arquebisbe Carlos Osoro Sierra té fil directe amb el cel i féu que, durant els actes de presa de possessió i Santa Missa a la Catedral de València, no ploguera. Però a la vesprada ja començà i fins fa una hora (més o menys) hem tingut pluja. Esperem que aquesta no haja “impedit” la celebració de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina, ni l’Entrada de Moros i Cristians d’Agullent. A València la pluja va fer de les seues ahir a la vesprada pel que fa a la festa de Sant Vicent Ferrer. Esperem que permeta el desenvolupament de la resta d’actes all llarg d’avui i demà.


Ahir, després d’escoltar a través de POPULARTV l’Homilia de presa de possessió del nou arquebisbe ja us vaig deixar dit que, durant la primera Missa a València, féu servir el valencià més que don Agustín al llarg dels seus 16 anys de bisbe metropolità. Esperem que aquesta iniciativa siga cada dia més i que la resta de capellans en prenguen nota.

Dela informació que duu avui la premsa sobre la presa de possessió i posterior actes a la Catedral destaque, pel que pot significar, l’abraçada (de més d’un minut) que li féu al bisbe emèrit Rafael Sanus, bisbe que, l’any 2000, cansat dels entrebancs i “malifetes” que hagué d’aguantar de don Agustín dimití. I se n’anà a casa. Ahir va ser la seua “rehabilitació” com a pastor emèrit i digníssim de l’arquebisbat nostre. 

I en l’article CARBÓ PER A VALÈNCIA, de Víctor Maceda (EL TEMPS, núm. 1.296) podem fer-nos una idea de qui és i com ha actuat Carlos Osoro fins avui al bisbat d’Ourense i l’arquebisbat de’Oviedo. Hi ha algunes cosetes que són preocupants. Per exemple, la manca de sintonia amb el seu bisbe auxiliar, Raúl Berzosa. Esperem que no siga aquesta la tònica amb els tres bisbes auxiliars que té a València. De tota manera, segons el mateix article, prompte es quedarà amb un de sol, la resta seran nomenats bisbes de seus vacants. I també, i és el que més m’ha dolgut, encara que són rumors, és Carlos Osoro qui va fer que el bisbe de Santander, José Vilaplana, valencià de Benimarfull, “una persona de caràcter força moderat, capaç de qüestionar les manifestacions multitudinàries orgabitzades per la CEE, fou apartat de diòcesi càntabra i enviat a Huelva, plaça clarament inferior.” (pàg. 49). Cal recordar que l’arxidiòcesi d’Oviedo comprén les d’Astorga, Lleó i Santander i que accedí al sacerdoci des del Seminari de Vocacions Tardanes de Salamanca. Abans havia exercit de mestre i professor de matemàtiques i educació física. 

I per acabar l’apunt, al mateix article, crida l’atenció que sent el País Valencià el segon lloc -per origen- d’on hi ha més bisbes, sols ens precedeix Castella-Lleó (amb 12 bisbes i 2 arquebisbes), a cap de les tres seus valentines hi haja un bisbe nascut ací. El nostre és nascut a Cantàbria, el d’Alacant a Samora i el de Castelló a Sòria. Sí és cert que els tres bisbes auxiliars són valencians. Però si hi ha 9 bisbes i 2 arquebisbes nascuts al PV, per quina raó no som mereixedors de tenir un arquebisbe plenament nostre (de naixença)? Crec que qui pregunta ja respon. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Fes el favor de llevar-li la “n” eixa a Cocentaina, que sona a castellà o a català desinformat (la gent de Mesclat, per exemple)…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.