Crec que no us ho vaig comentar el moment que va passar. Al grup de 2n d’ESO (a qui ens toca impartir classe el professorat, que vam fer unes oposicions de Professor Agregat de Batxillerat ja fa uns quants, perquè aquestes hores no són cobertes totalment pels metres que han "vingut" als instituts a impartir 1r i 2n d’ESO), un dia de classe -no sé ni com ni per què ara- els vaig parlar de Sant Vicent Ferrer. Ningú no me’n sabé dir res. Sols, a força d’insistir jo, un alumne va ser capaç de dir-me que aquest senyor (Sant Vicent Ferrer) a allò que més li sonava era als bombons FERRERO-ROCHÉ. I no és broma ni acudit. És cert com la vida mateixa. Tot açò ve arran d’un titular llegit aquests dies de vacances al Levante-EMV: "Una encuesta del Consell muestra que los jóvenes valencianos conocen más a Nino Bravo que a Fuster. Jaume I, Blasco Ibáñez y el Cid son los personajes más valorados por los estudiantes"
Després d’açò, què voleu que us diga? I si mirem més detingudament l’enquesta ja podem anar-nos-en a casa. Joan Fuster és el personatge més desconegut (0,4%). Per davant té l’humanista Lluís Vives (1,4%), el cantant Nino Bravo (1,5%), Sant Vicent Ferrer (1,6%) i el personatge Tirant lo Blanc (2,2%).
Però si mirem el tram d’edat (de 15 a 24 anys), no inclouen com a coneguts ni a Joan Fuster ni a Sant Vicent Ferrer. Parlen de Jaume I, Blasco Ibáñez, El Cid, Sorolla, Tirant lo Blanc, Nino Bravo i Lluís Vives. Tota una lliçò a tenir en compte.