Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El gran desafiu que es presenta a les persones avui dia consisteix a com passar del capital material al capital humà i espiritual. Tenint en compte la necessitat d’un cert creixement material per tal de garantir -amb suficiència i decència- el sosteniment material de la vida. L’humà i l’espiritual no eximeixen del capital material.
El Premi Nobel d’economia 1998, l’indi Amartya Sen, en el seu llibre “Desevolupament i llibertat” definí el desenvolupament com el procés d’expansió de les llibertats substantives de les persones”. No es tracta d’atendre la nutrició i la salut com a base per a qualsevol prosperitat. No és solament això, sinó que el decisiu resideix a transformar l’ésser humà. Per a Amartya Sen és fonamental, per exemple, l’educació i la democràcia participativa, on tots han de sentir-se inclosos per a, units, construir el bé comú. “L’ésser humà -diu Sen- es descobreix un ésser utòpic, és a dir, un ésser sempre en construcció, habitat per una infinitat de potencialitats. Crear les condicions per tal que puguen eixir a la llum i siguen implementades, és el propòsit del desenvolupament humà com a prosperitat. Es tracta d’humanitzar l’humà”.

I el cèlebre Leonardo Boff puntualitza que aquest capital humà i espiritual “quan més s’usa més creix, al contrari del capital material que quan més s’usa més minva”. Tal vegada siga aquest el gran llegat de la crisi actual.