Avui, mentre venia cap a casa des de l’institut, he escoltat a la ràdio que la diputada del PP, Celia Villalobos, ens ha anomenat “TONTITOS”. No em podia creure que una diputada del PP a les persones amb una discapacitat física o psíquica ens haja anomenat així. Però sí, és cert. Ho podreu comprovar a la xarxa i en aquest
article de Fernando Garea. Vull dir-li a la Sra Villalobos que jo també sóc un “tontito” d’aqueixos. I que, si no té més trellat per a parlar al Congrés, deixe l’escó que sempre hi haurà algú que tinga una miqueta més de sensibiltat per a tractar les persones que tenim algun tipus de discapacitat. I ja que estem, en compte d’insultar-nos podria di-li al seu “amiguito del alma” que ens “tracte” com cal, és a dir, com el que som, persones. Bona vesprada.
Us deixe un fragment de l’article per i no voleu llegir-lo sencer:
“Luego, a propósito de la convocatoria de plazas para personal de la Cámara, Villalobos se refirió reiteradamente a los discapacitados como “tontitos”. Se discutía sobre la inclusión en el cupo de discapacitados de un solicitante, y la diputada del PP insistió en el término “tontitos”. Bono, que había salido un momento, se incorporó a la reunión y, tras ser informado, afeó a Villalobos el uso de ese término, imputándole “falta de sensibilidad social”.
“Hablo como se habla en mi tierra”, dijo Villalobos. “Ni coloquial ni nada. Aquí todos tenemos alguna discapacidad. A unos les falta un brazo y a otros sensibilidad”, le respondió Bono, antes de zanjar la agria discusión asegurando que el tema no estaba en el orden del día y se levantaba la sesión. La diputada del PP protestó.”
En principi no m’hauria d’importar com diuen els espanyols als diferents indrets a persones amb minúsvalies reconegudes.
En sembla que des del respecte cadascú es lliure de dir-ho com vulga.
I si a Malaga de forma carinyosa prefereixen utilitzar la terminològia ‘tontito’ en volta de ‘minusvàlid’ no en sembla malament sempre que no es fassa amb un tò despectiu.