Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Des de Sagunt cap a València la Via Augusta constitueix l’eix sobre el qual s’assenten els camins de Sant Vicent Màrtir, del Cid i de Jaume I, salpicats aquests per les antigues alqueries àrabs. Segueix el caminant recorrent el tram de la Conquesta de València. Així en les proximitats d’una d’elles, envoltada per les hortes de tarongers i hortalisses, en el cor del cementeri, es troba l’ermita dedicadas al Santíssim Crist de les Ànimes.

Fou aproximadament el 1886 quan el sacerdot D. Manuel Lorente González promogué la construcció d’aquest edifici. Posteriorment el 1871 s’alçà la façana rematada en frontó triangular i una ampla espadanya amb la seua campana i creu de ferro i una llegenda: 1971-1r Centenari”. En l’interior d’estil classicista, amb bòveda de canó, es troben soterrats diversos pàrrocs. En l’altar es venera la imatge del titular, assegut sonbre la Roca del Gòlgota, escolpida després de la guerra entre germans, a causa de la destrucció de l’original.

Don José Sanchis Sivera escrigué el seu llibre Nomenclàtor Geogràfico-Eclesiàstico dels pobles de la diòcesi de València, publicat el 1922: “celebran fiestas a los Santos Adbon i Senén el 30 de julio i a la Immaculada, Rosari i Crist de les Ànimes, el primer diumenge d’octubre i dos dies més. (pàg. 23). Tradició que roman si bé ubicada durant la primera setmana de setembre, quan té lloc la “baixà” o trasllat del Crist fins l’Església, on roman fins desembre.

LECTURA: 1 Tesalonicenses 4, 13-14

ORACIÓ: Pare. Tot em parla de la vida en aquest indret. La llavor que el llaurador plantà en l’horta, morint per tal de germinar una nova planta. Els cossos enterrats en el cementeri, germen de la nova vida. Tracte de penetrar amb la imaginació en l’interior de l’ermita i contemplar amb el cor el  Crist de les Ànimes, rostre inclinat cap a l’abisme de la mort per tal d’animar l’ànima i elevar-la. Rese “Déu durà amb mi els que han mort units a Crist”.