Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

20 d'abril de 2009
0 comentaris

CANALS

Santa Marianna Villalba i Agnés

Sant Vicent Ferrer al País Valencià. Festes a Agullent i Terrateig. Processons de Combregars. I el Sol ha entrat en TAURE a les 00h44.

Municipi situat a la vall de Montesa, entre la serra Grossa i la Costera. La major part del terme és pla, amb un xicotet sector al sud per on penetren les contraforts de la serra Grossa , on s’alcen els vértexs geodèsics de tercer ordre de la Talaia i la Creu, al límit amb l’Olleria. El riu Cànyoles travessa el terme en direcció oest-nord-oest. La principal activitat econòmica és la industrial. La transformació industrial s’inicià a partir de mitjan segle XX, amb el consegüent augment demogràfic. Actualment té uns 14.000 habitants. La vila està situada al cim de la plana anomenada la Costera de Ranes, en la cofluència dels rius Cànyoles i Sants. Als darrers anys ha ampliat notablement el seu perímetre, contrastant les noves edificacions amb l’antic casc urbà. Per la seua proximitat a l’Alcúdia de Crespins forma quasi pràcticament  un sol nucli urbà amb aquella població. La parròquia té per titular Sant Antoni Abat o del Porquet i pertanty a l’Arxiprestat de la Costera.
 

En temps del rei Jaume I Canals era una alqueria musulmana que el rei concedí a Bernat de Penyafort. Pere el Gran creà una baronia a favor de Joan Ximeno d’Urrea, a qui se li va ser confiada posteriorment. El segon baró, Raimond de Riusec la vengué en 1352 als jurats de Xàtiva, davall la jurisdicció dels quals romangué fins 1639 en què s’independitzà a canvi d’indemnitzar Xàtiva amb 20.000 lliures. 
 
La parròquia sempre estigué formada per cristians vells. El seu rector acudia als sínodes diocesans des del segle XIV. Durant el mandat de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera consta que va ser visitada onze vegades. Formava part d’aquesta parròquia l’Alcúdia de Crespins, anomenada aleshores de Canals, que era un caseriu de 40 cases de cristians nous i que es va desmembrar en 1536 constituint-se en parròquia independent. L’actual església va ser construïda en 1623  renovada, amb l’estil xurrigueresc de l’època, en 1690; va ser consagrada per l’Arquebisbe Isidor Aliaga (1612-1648). La façana és de construcció posterior. Posseeix un  frontal de rics jaspis cisellats i polimentats, i artístiques imatges. En el raval de la vila es troben restes del palau amb la torre quadrada, amb un talús ben pronunciat, que tenia allí la família dels Borja i on el 31 de desembre de 1378 nasqué Alfons de Borja, fuitur papa Calixt III. Es conserva la capella de la Santa Creu, avui artísticament restaurada, on va pregar de xicotet l’esmentat Papa. Celebra festes patronals a Sant Antoni Abat del 16 al 18 de gener; l’acte més rellevant és la “cremà” d’una gran foguera, feta amb una gran quantitat de pins i brancatge.
 
PD: La informació ací exposada és una versió al valencià del text que escriu habitualment ALlCh, a l’ALELUYA. 

DE FELICITACIONS I MÉS COSES
02.02.2007 | 4.38
A General
De tornada
14.09.2017 | 6.14

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.