Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 de gener de 2009
2 comentaris

BENISSANÓ

Avui és sant Daniel i santa Genoveva i


comença la novena al Crist de la Pobla del Duc



Situat al sud-oest de Llíria, el terme del qual el limita pels quatre punts cardinals. La superfície del terme és plana, excepte d’unes suaus ondulacions pel sector nord-oest. El poble està situat en un xicotet pujol. al costat de l’antiga carretera de València a Ademús. Actualment té prop de 2.000 habitants. La parròquia té per titular els Sants Reis i pertany a l’Arxiprestat de Sant Miquel Arcàngel.

El poble té una antiga alqueria àrab, aquesta va tenir la seua importància, ja que consta que al Llibre del Repartiment el rei Jaume I va donar a Pere Iñíguez de Diacastello “la torre amb els seus edificis que s’anomena Benizano i tretze jovades de terra al mateix i les cases contigües a les de Domènec de Lombierre, i certes cases per a estable contigües al mur de la vila”. Depengué de Llíria fins al segle XIV, amb qui tingué continus altercats a causa del repartiment de les aigües. A mitjan segle XV figura com a senyor de l’esmentat lloc Lluís Villarrasa de Cabanilles, de qui procedeix, sense dubte el soberbi alcàsser, que va ser construït sobre el solar d’una fortalesa musulmana, i que amb el transcurs del temps ha sofert diverses modificacions. En 1525 va ser trobat pres en aquest castell el rei Francesc I de França, després de la derrota a la batalla de Pavia, on romangué custodiat pel Governador de València, Jeroni de Cabanilles, per espai d’un mes, fins que va ser traslladat a Madrid. Encara queden d’aquesta mansió i de l’antic poblat importants vestigis, com diverses torres, un llenç de muralla, tres portells, ornaments de ceràmica, alfanges i estucs. Actualment és de propietat particular.

Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic pertanyé a Llíria, i es va constituir en parròquia independent en 1547. Tenia aleshores el lloc set cases de cristians vells i 133 de cristians nous. El temple parroquial és molt interessant, especialment a la part de la seua fàbrica primitiva, on es veuen ornaments mudèjars i taules, procedents de dos antics retaules que constitueixen l’altar major. Té per patrona la Mare de Déu del Fonament, a qui es professa gran devoció. Es va trobar en setembre de 1699 en obrir els fonaments de la casa número 26 del carrer Major, a set palms de profunditat, és una medalla de bronze gravada en un forat, i representa la Mare de Déu amb el Xiquet Jesús als braços, sobre un tron de serafí, mitja lluna als peus i circuïda d’un òval radiat, amb un tamany de cinc centímetres.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.